El Bosco, Sant Antoni i les espinagades (CAT)
Sant Antoni a Mallorca és, sens dubte, la festivitat més celebrada, així com a la resta de territoris de parla catalana. Això es deu a que aquest Sant, des de l’inici del cristianisme, s’ha relacionat amb la protecció del ramat i dels animals i, per tant, és un sant molt estimat a les zones rurals. De fet, un dels atributs iconogràfics del Sant és un porquet.
Per altra banda, pel que fa a l’art, la figura de Sant Antoni i les seves temptacions ha estat una escena molt representada al llarg de tota la història de l’art, sobretot en l’època medieval, i un artista que va representar al Sant diverses vegades és el flamenc Hieronymus Boch, més conegut com El Bosco (1450-1516).
Una de les representacions més curioses és Les Temptacions de Sant Antoni Abad, de 1510-15. En aquest oli sobre fusta apareix el sant representat a la part inferior de la obra, arrufat aixoplugant-se dins una soca. Sembla absort amb els seus propis pensaments, amb els ulls brillants mirant al no res. Aquesta característica ja de per sí és novedosa, perquè habitualment es representa al sant llegint, però aquí porta el llibre i unes ulleres enganxades al cinturó. Als seus peus, el porquet descansa, aliè als dimonis que estan a punt d’atacar-los.
És interessant com El Bosco va representar els dimonis: com a petites criatures malignes, pròpies del característic imaginari del pintor, i allunyades de les típiques representacions on sol aparèixer el dimoni en distintes formes, sobretot cossos femenins molt sensuals i riqueses, que representen els pecats de la luxúria i l’avarícia. Aquí el que veim són els instants abans de que el sant sigui atacat. Tot i això, encara que sembli que tot està en calma, podem veure com a dins l’església s’ha iniciat un foc, segurament fruit d’una de les entremeliadures dels dimonis. A l’entrada de l’església trobem la “tau”, símbol del Sant. Aquest també és un fet a destacar, perquè Sant Antoni, el dimoni i el foc són una simbiosi.
Aquesta escena representa el moment on el Sant, que va néixer al segle III a Egipte, va ser temptat pel dimoni mentre ell es trobava al desert. Podem trobar nombroses representacions artistiques d’aquest moment de la vida de Sant Antoni, i això és degut a que s’han utilitzat aquests escenes com a mostra de la resistencia cristiana davant dels pecats.
La iconografia que ens ajuda a reconèixer a Sant Antoni Abad (que no s’ha de confondre amb el de Pàdua) són les següents: se’l representa com un home major amb uns llarga barba, i això es deu a que el Sant va viure ni més ni manco que 105 anys. Vesteix un hàbit de monjo amb la “tau” o creu egípica, pels seus orígens. Sol portar un bastó amb una campana i un llibre, que representa la seva espiritualitat. A més, el fidel porquet que sempre l’acompanya, per representar la protecció que atorga als animals.
Detall. Sant Antoni, amb la tau a l’habit, un bastó i el llibre fermat al cinturó, alguns dels seus atributs. 
Detall. El quart atribut és el porquet amb una campaneta a l’orella, a punt de ser atacar per un dimoni.
A Mallorca per Sant Antoni és típic menjar i cuinar espinagades, que són una mena de coques salades, amb forma de sobre rectangular, farcides de col i altres verdures, anguiles o llom. Les més conegudes són les de Sa Pobla on, com no podria ser d’altra forma, el patró és Sant Antoni. De fet, les celebracions de Sant Antoni a Sa Pobla es tenen documentades des de 1365, i estan declarades com a Festa d’Interès Cultural pel Consell Insular. Tot i que no a tots els pobles la festa de Sant Antoni es celebra amb tanta magnificència com a Sa Pobla, Manacor o Artà, a tots els pobles es celebren les Beneïdes i es fan foguerons, on es torra al caliu la carn del porc, que es s’obtenia de les matances: llom, sobrassada, llangonissa i botifarrons.
Així dons, avui us porto la recepta d’espinagades de la meva família (està clar que cada família a Mallorca té la seva recepta propia i la seva manera de fer). Nosaltres la fem sense saïm, tot i que és allò habitual, i farcida de verdures i llom (si vols una opció vegetariana pots només utilitzar verdures i queda igual de bona!). Us deixo també un video de com farcir-les i tincar-les.
Espinagades de llom
Ingredientes
Pasta
- 150 g d'aigua tèbia
- 150 g d'oli de girasol
- 5 g de llevat fresc
- 450 – 500 g de farina de xeixa (és important que no sigui de força)
Farciment
- 1 col arrissada (Una petita o mitja de grossa. A Mallorca s'anomena col borratxona)
- 1 ceba
- 1 porro
- 300 g Llom de porc tallat molt fi
- 1 grapada de panses (opcional, a mi no m'agraden i no en poso, però si a tu t'agraden n'hi pots afegir)
- Oli d'oliva
- Sal
- Pebre bo
- Pebre vermell
- Pebre de tap de cortí (és una varietat que es fa a Mallorca de pebre picant)
Elaboración paso a paso
- El primer pas és netejar i pelar les verdures: la col, la ceba i el porro. Ho tallem a juliana, que quedi molt fi, i ho trampem amb oli, sal, pebre bo i pebre vermell i tap de cortí, si volem que sigui un poc picant. Deixem que la mescla reposi una hora dins un colador, per eliminar tota l'aigua.
- Feim el mateix amb el llom: en feim talls molt fins, i a trossos d'uns 4cm, perquè s'han de coure dins el forn, i l'adobem amb sal, pebre bo, pebre vermell, tap de cortí i oli, i ho deixem marinar com a mínim una hora.
- Per preparar la pasta, col·loquem 450g de farina en forma de volcà. Per altra banda, mesclem el llevat amb l'aigua tèbia i l'oli.
- Afegim la mescla al centre del volcà de farina, i anem mesclant amb les mans, fins que la massa quedi consistent i no s'aferri a les mans. Si és necessari podem anar afegint farina, fins a obtenir la consistència dessitjada.
- Tapem la massa amb un paper film, i la deixem reposar 10 min. No gaire més, perquè tampoc volem que tovi.
- A continuació dividim la massa en dos, per obtenir dues espinagades, i amb un corró l'aplanem i li donem una forma (com al vídeo), com si fos una massa de pizza. Un truc és fer això sobre una làmina de silicona per a forn, ja que així podrem tancar l'espinagada amb més facilitat.
- Al centre del nostre cercle de massa hi afegim unes grapades de la mescla de verdues. A sobre d'aquesta, hi hafegim les tires de llom, i les tapem amb més verdures, deixant el llom enmig. Si volem, hi podem afegir un grapat de panses per sobre.
- Per tancar-la, doblegam els costats llargs, amb l'ajuda de la làmina de silicona, com si es tractés d'un sobre, i a continuació els costats petits. Amb una forquilla segellam bé la pasta perquè no surti el farcit, i amb un escuradents feim uns forats a la massa perquè respiri.
- La portem al forn, sobre una safata, que ha d'estar calent a 180º. El temps de cocció és relatiu, depèn del forn, de la gruixa de la pasta i del farciment, però més o manco ha d'estar una hora, fins que la pasta quedi ben cuita.
M’han quedat “mèeeeeel”
🙂