Jeff Koons i la Mona de Pasqua (CAT)
Hi ha artistes i/o exposicions que et marquen, que creen un abans i un després en la teva percepció artística. Mon pare, que també és historiador de l’art, m’ha portat des de ben petita a veure totes les exposicions possibles, sobretot quan viatjàvem, i he de reconèixer que aquestes visites a museus o galeries són el que més recordo dels viatges de la meva infantesa.
Balloon Dog, Jeff Koons, Versalles 
Rabbit, Jeff Koons
Sens dubte, una de les exposicions que recordo més fascinants va ser la de Jeff Koons a Versalles. No cal dir que Versalles és un espai idíl·lic, i veure aquelles sales tan majestuoses plenes d’art contemporani, sobretot d’un artista de la talla de Jeff Koons, no et podia deixar indiferent, i més si eres una nena de 13 anys. Vaig quedar fascinada: no entenia quasi res del que allà es mostrava, però estava convençuda de que volia saber-ne més de tot aquell món estrany i sorprenent de Koons.
Jeff Koons (1955) és un dels artistes vius més cotitzats del moment. Originari de Pennsilvània, en l’actualitat viu i treballa a Nova York. Tot i que és molt difícil encasellar l’obra d’un artista contemporani que encara segueix produint, podríem dir que l’art de Jeff Koons és un neo-pop, fins i tot amb un aire kitch.
Les seves obres més famoses són les grans figures de metall en forma globus de conillet o gos. Tal vegada, a Espanya, Koons és reconegut pel gos Puppy del Gugenheim de Bilbao, una estructura de flors i matolls en forma de gos gegant, que vigila fidelment l’entrada del museu.
L’obra de Koons més adient per aquests dies de Pasqua és bread with egg, un oli sobre llenç realitzat al 1997. Aquesta pintura superrealista de colors vibrants ens presenta un pa, com diu el propi títol, amb un ou rosat al centre sobre un fons verd, que sembla un del famosos “globus” de l’artista, o bé un paper de regal metal·litzat.
Com és comú en l’artista, aquest mateix motiu l’ha tractat en distints suports, com és el cas d’un conjunt de 250 escultures numerades fetes amb guix i tempera.
Com passa amb moltes altres obres de Koons, podem trobar unes fortes reminiscències de la felicitat en la infantesa: un regal, un dolç per als més petits (així com amb els seus famosos globus o flotadors).
La mona tradicional és una massa de brioix, molt semblant a la del tortell de reis. A Mallorca la mona amb un ou no és tan típica, però amb la mateixa massa el que es feia, i es continua fent, són els “rollos”: uns brioix en forma d’anella, molt més grossos que els tortells de reis, amb caramels o confits a sobre. Els confits són unes boletes de sucre, de color blanc o rosa, que reparteixen les caraputxes durant la processó de dijous sant als més petits. Tal i com passa amb la mona, la tradició és que els padrins regalin aquests “rollos” als seus fillols quan son petits, en aquestes dates.
És interessant veure com la tradició de les mones de Pasqua està encara molt arrelada a tota la zona de parla catalana: tant a Catalunya, el País Valencià i, com us explicava, a Mallorca, tot i que no rebi el mateix nom. Així dons, amb aquesta recepta us desitjo una feliç Pasqua!
Mona de Pasqua Tradicional
Ingredientes
Mona
- 500 g de farina de força
- 150 g de sucre
- 25 g llevat fresc
- 100 ml llet (jo he usat llet vegetal)
- 3 ous
- 80 g oli d'oliva
- La ralladura de la pell d'una taronja
- 1 cullerada d'aigua d'azahar (és opcional, però a mi m'agrada molt l'aroma que li aporta a la massa)
- 1 ou batut per pintar la massa
- Sucre perlat (també es pot utilitzar sucre en pols per decorar després de la cocció)
Ou de color
- 2 ous bollits
- Aigua
- 1 cullerada de vinagre blanc
- Colorant alimentari en pasta del color que volgueu (Jo he utilitzat el color rosa de Wilton)
Elaboración paso a paso
- Primerament tamisem la farina dins un bol, deixant un forat enmig, on hi ficarem la resta d'ingredients.
- Fonem el llevat dins la llet tèbia i ho fiquem al centre del bol. A continuació hi afegim la resta d'ingredients: els 3 ous, el sucre, l'oli, l'aigua d'azahar i la pell de taronja.
- Amb un processador d'aliments que tingui funció d'amassar, amassem la mescla durant 5-10 minuts, fins que quedi tota unificada, i amb una superficie bastant plana.
- A continuació, col·loquem la massa sobre la taula neta i enfarinada, i l'amassem uns minuts més fins que no s'aferri a les mans. És possible que haguem d'afegir una cullarada més de farina, ja que tal vegada hi ha més líquid del que toca, degut a que els ous, per exemple, no són sempre iguals, o si afegim l'aigua d'azahar.
- Quan la massa no s'aferri a les mans, feim una bola i la col·loquem dins un bol net, al que haurem afegit oli a les parets. Ho deixem reposar un parell d'hores fins que dobli la seva mida (A mi m'agrada deixar-lo reposar dins el forn, on la temperatura és constant). El meu truc perquè tovin més aviat és encalentir el forn a 50º, i quan haguem de ficar la massa a tovar aturar el forn, així està prou calent i s'acel·lera el temps.
- Després de dues hores, o quan la massa hagi duplicat la seva mida, la col·loquem sobre la taula per crear la forma de les mones. Jo n'he fet dues de grosses, però se'n poden fer tres o quatre de més petites amb aquesta quantitat de massa. La dividim en quatre parts iguales (es pot usar una balança per assegurar-se de que són totes iguales), i cream quatre xurros, o formes allargades. Dos d'aquests els trenem i llavors n'unim els finals, creant així un forat al mig, on col·locarem l'ou pintat. Repetim l'acció amb la resta de massa. Col·loquem les dues mones sobre una safata de forn amb paper i les deixem tovar de nou dins el forn.
- Les meves mones amb 1 hora i mitja havien doblat la seva mida, i és el moment d'encendre el forn a 180ª calor amunt i avall. Mentre el forn agafa temperatura, pintem les mones amb un ou batut i a sobre hi posem sucre perlat, el mateix sucre que s'utilitza als tortells. Si no en tenim a casa es pot fer mesclant sucre normal amb una mica d'aigua, però si ho preferim, podem optar pel sucre en pols quan les mones estiguin cuites.
- Quan el forn estigui calent, hi fiquem les mones durant 20 minuts. Jo les he ficat una rere l'altre, ja que eren molt gorsses i no volia que s'aferressin. Si les teves són més petites, és possible que estiguin una mica menys estona, cal anar vigilant-les i comprovant la cocció amb un escuradents. Quan estiguin, les deixem refredar sobre una reixa, i voilà!
Ous de colors
- Per fer els ous de colors, primerament hem de bollir-los.
- Quan estiguin bollits, i refredats, els fiquem dins un recipient amb aigua, una cullerada de vinagre i el colorant que volguem.
- És interessant controlar com van agafant color els ous, depenent de si el volem més fort o més fluix, poden estar en remull des de 15 minuts a unes quantes hores.
