Etiqueta: Segle XX

Op art, les zebres i el pastís bicolor (CAT)

Op art, les zebres i el pastís bicolor (CAT)

L’Op Art, conegut també com art òptic, és un moviment artístic sorgit a mitjans del segle XX de tendència abstracta, l’objectiu del qual és simular moviment i/o dimensió sobre una superfície plana, creant d’aquesta forma un trompe-l’œil, o il·lusió òptica. Victor Vasarely (1906-1997) és considerat 

El suprematisme, cercle negre i les magdalenes de xocolata (CAT)

El suprematisme, cercle negre i les magdalenes de xocolata (CAT)

El suprematisme va ser un moviment artístic d’avanguarda encapçalat pel rus Kazimir Malevich (1878-1935). Un art no descriptiu i abstracte, basat en formes geomètriques simples i colors plans i primaris. Malevich va escriure el manifest suprematista al 1915, i al mateix any va presentar 39 de 

Marcel Duchamp, el gran vidre i la coca de vidre (CAT)

Marcel Duchamp, el gran vidre i la coca de vidre (CAT)

Marcel Duchamp (1887-1968) és una de les figures claus per entendre l’art del segle XX. Va ser un artista heterogeni, ja que va participar de distins moviments, com ara el dada, el cubisme, el futurime o el surealisme, i és el pare del Ready-made: objectes quotidians elevats a la categoria d’art, com la Font (1917), el famós urinari capgirat. Tot i que avui en dia es considerem que Duchamp es va atribuir l’autoria de l’obra, que en realitat era de l’artista alemanya Elsa von Freytag (1874-1927).

Tot i això, és innegable el pes que va tenir Duchamp durant les primeres avantguardes (i les segones), ja que fou un personatge polifacètic. A més de pintor, va ser un gran jugador d’escacs, i cal destacar la seva feina com a fidel conseller de Peggy Guggenheim. Va ser ell qui li va recomanar comprar el Mural (1943) de Pollock.

“Una obra està feta complement per aquells que la miren o la llegeixen”

Duchamp. Carta a Jehan Mayoux (8 març de 1956)

El gran vidre, o núvia despullada pels seus solters és una de les seves obres més importants i més complexes. La va començar treballar entre 1915 i 1923, tot i que Duchamp no la va considerar com una obra acabada. Al 26, el gran vidre es va trencar mentre el transportaven, i va ser quan l’artista la va considerar acabada. 

Entre dos vidres verticals de grans dimensions (277,5 x 175,9 cm) trobem una composició dividida en dos de pintura, vernis, filferro, metall i pols. Al panell superior es troba la núvia, i a la part inferior els seus nou solters o “La Machine Célibataire” (la màquina dels solters). 

Aquesta obra es complementa amb La caixa verda (La boîte verte), de 1934, un conjunt de notes, làmines i fotografies que documenten el procés de producció i el signficiat d’El gran vidre. Es van produir 300 caixes verdes i 20 de luxe. Això va ser un fet novedós, que desafiava la idea de l’obra d’art única, i que posava en relleu l’art com un procés de pensament, quelcom clau per l’art conceptual. Aquest concepte l’han replicat molts altres artistes contemporani, com Eduardo Kac, de qui us vaig parlar fa uns mesos (pots llegir-ho aquí).

Relacionant el títol de l’obra de Duchamp, El gran vidre, la recepta d’aquesta setmana és una coca de vidre, una de les coques que més m’agrada del món mundial, perquè em recorda a la meva infantesa i als viatges que feiem cada hivern a Vilanova de Meià (Catalunya). És una coca molt fàcil de preparar, ja que la podem fer amb la mateixa recepta per elaborar massa de pizza! És la recepta ideal per aprofitar aquesta massa que ens ha sobrat i preparar un berenar o unes postres fantàstiques.

Coca de vidre

Eating Arts
Una coca d'anís molt simple, i que em transporta directament a la meva infantesa. La recepta és tant senzilla que es prepara com una pizza! (Literalment la recepta per la massa és la mateixa)
Tiempo de preparación 40 min
Tiempo de cocción 25 min
Tiempo total 1 h 5 min
Plato Dessert
Cocina Mediterranean

Ingredientes
  

  • 200 g de farina
  • 100 g d'aigua tèbia
  • 25 g d'oli d'oilva
  • 5 g de llevat de reposteria
  • 1 pessic de sal
  • Oli d'oliva per escampar per sobre
  • Sucre
  • Licor d'anís

Elaboración paso a paso
 

  • El primer pas és preparar la massa, com si fessim una pizza: encalentim 10 segons l'aigua al micro i disolem el llevat a dins.
  • Dins un bol mesclem la farina, l'oli, la sal i l'aigua amb llevat, i amassem fins que quedi una bola uniforme, que deixarem tovar uns 30-40 minuts.
  • Quan ha passat el temps feim porcions de la massa i l'anem estirant amb una forma allargada. Ha de quedar ben fina, perquè així serà més cruixent.
  • Un cop estirada la pinzellem amb oli d'oliva i l'ensucrem. La portem al forn calent durant 20 minuts a 180º.
  • Treiem la safata de forn i ruixem les coques amb anís, moment en que es cristalitza el sucre. Les tornem a deixar al forn uns 5 minuts més perquè s'evapori l'alcohol, i voilà!! Les millors coques del món

Per saber-ne més:

Frida Kahlo, el mite i el pan de muerto (CAT)

Frida Kahlo, el mite i el pan de muerto (CAT)

Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón (1907-1954), més coneguda com Frida Kahlo, va ser una pintora mexicana de la primera meitat del segle XX. Explicar qui fou Frida és molt difícil avui en dia, degut al mite que s’ha creat al voltant de la seva figura, 

Jasper Johns, les banderes i el brownie d’Oreo

Jasper Johns, les banderes i el brownie d’Oreo

Jasper Jonhs (1930) és un dels artistes nord-americans de segona meitat del segle XX més reconeguts internacionalment. Originari d’Augusta, Georiga, al 1947 es va mudar a Nova York per estudiar art a l’Escola de Disseny Parsons. A Nova York va conèixer a Robert Rauschenberg, un