Lena Krasner (1908-1984), més coneguda com Lee Krasner, va ser una artista estatunidenca, i una pionera en l’expressionisme abstracte. Lena, filla d’uns migrants jueus, desde ben jove va saber que volia ser artista, i als catorze anys va ingressar becada la Women’s Art School de …
Marc Chagall (1887-1985) va ser un artista jueu i bielorús d’avantguarda. De jove va estudiar art a Sant Petersburg i París, on va establir amistat amb artistes avanguardistes com Robert Delaunay o Fernand Léger. Va tornar a Rússia per participar de la revolució russa, i …
Ja vam parlar de Frida Kahlo en aquest post d’aquí fa uns anys, i avui, dia 8 de març, recuperam la seva figura. Amb els anys, i com comentavem al post anterior, Frida s’ha convertit en un icone feminista, però era realment feminista?
Personalment no penso que Frida fos feminista i per tant crec que la imatge de icona feminista que té avui en dia no li correspon com a tal. Hem d’entendre que el feminisme en aquell moment no era com l’entenem avui en dia, i segurament s’ha arribat a confondre la seva ideologia comunista, d’esquerres i el seu esperit de superació amb el feminisme, però cal recordar la seva relació tortuosa, tòxica i depenent amb Diego Rivera.
La indústria actual ha trobat en Frida una icona, que ha espremut i tergiversat fins a convertir-la en el mite que és avui en dia, com sol passar amb artistes aturmentats, com Van Gogh o Dalí, i sovint s’identifica la seva vida personal amb la seva pintura. S’ha creat una vertadera mercantilització al volant de l’obra de Frida Kahlo i de fet s’ha volgut entendre la seva obra com un psicoanàlisi, però hem de rebutjar aquesta llegenda per poder entendre realment la seva obra.
Tot i això, és interessant analitzar la seva obra amb una mirada feminista, ja que Frida representa temes que no havien estat mai tractats en l’iconografia occidental com és l’avort o la sang en el naixement i el dolor. Malgrat això, l’artista mexicana no ho va fer amb una intencionalitat feminista.
La seva vida va estar marcada pel dolor. El dolor físic que va patir per la polio, l’accident de tramvia i les desenes d’operacions a la que es va sotmetre, però també el dolor per Diego. Al seu diari va escriure “yo sufrí dos accidentes graves en mi vida, uno fue el tranvía, el otro fue Diego”.
Aquest dolor, tant el físic com el piscològic, queda palès en la majoria de les seves obres. Columna rota, de 1944, Unos cuantos piquetitos, de 1935, o Cocos, i Cocos gimientes, ambdues de 1951, any en el que es va separar de Diego.
Els cocos, que aparentment formen part d’un bodegó, representen una cara plorosa (formada per tres forats), i de fet hi ha representada una llàgrima. L’historiador de l’art Salomon Grimberg explica que Frida va fer un joc de paraules amb la paraula coco i “lágrimas de COCOdrilo”.
Així doncs, considero que Frida, més que una fervent lluitadora feminista, va ser una supervivent de l’inmens dolor que va sentir i patir al llarg de la seva vida. Basant-me en una de les seves alegories del dolor, cocos, la recepta d’avui és una xocolatina casolana de coco i xocolata, que de ben segur hagués agradat a Frida. A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita!
Ja vam parlar de Remedios Varo (1908-1963) al post anterior. Una artista surrealista espanyola que es va veure obligada a migrar a Mèxic per la Guerra Civil i la 2a Guerra Mundial, on va viure la resta de la seva vida. L’estil pictòric de Remedios …
María de los Remedios Varo Uranga (1908-1963), més coneguda com Remedios Varo va ser una artista surrealista mexicana d’origen espanyol. Va néixer a Anglès, Girona, però son pare era andalús i sa mare basca. Pel treball de son pare, enginyer hidràulic, la família va viatjar …