Tradicions Nadalenques: La Sibil·la i la coca de quarto (CAT)
Una de les tradicions nadalenques més arrelades i antigues de l’illa de Mallorca se’ns dubte és anar a Matines i escoltar el cant de la Sibil·la la nit de Nadal. Aquesta representació litúrgica, que durant l’edat mitjana s’estenia gairebé per tot Europa, amb la reforma eclesiàstica del Concili de Trento (s.XVI) es va prohibir, al igual que la resta de representacions litúrgiques, i això va suposar la pèrdua del cant, a excepció de Mallorca i l’Alguer, on es va conservar pràcticament sense modificacions fins a l’actualitat.
Al 2010 el cant de la Sibil·la es va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, fet que ha incentivat la seva recuperació en distints indrets, sobretot de parla catalana.
Sibil·la, Anglada Camarassa, 1913 
Sibil·la, Toni Catany, 2010
La Sibil·la es canta a Matines, també coneguda com la missa del gall, que antigament es celebrava a mitjanit, tot i que en l’actualitat la majoria de les esglésies ho celebren el capvespre, perquè la gent hi pugui assistir abans de sopar. La missa està composta pel sermó de la Calenda, recitat habitualment per un nin o escolà i que proclama el naixement de Crist, el cant de l’Àngel, que alegrement anuncia als pastors l’arribada de Jesús, seguit pel cant de la Sibil·la, qui profetitza l’arribada del judici final.
Les Sibil·les són unes figures de la mitologia grega, profetesses paganes que la religió cristiana va adoptar (semblants als profetes cristians), i que presagiaven l’arribada de Jesús. La Sibil·la de Matines representa a la Sibil·la Eritrea, qui segons la llegenda, va preveure la guerra de Troia.
Sibil·la Eritrea, Francesco Roselli (1447-1513) 
Sibil·la Eritrea, Capella Sixtina, Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564)
La indumentària de la Sibil·la de Mallorca és molt semblant a la de la imatge de Francesco Roselli, del segle XV, amb una espasa per impartir justicia, una túnica llarga i el cap tapat. Abans aquest personatge era interpretat per capellans o bé per un nin o escolà, tot i que en l’actualitat es sol representar per una dona, o jove.
Antigament les famílies, en tornar de Matines, celebraven la nit de Nadal amb xocolata desfeta, licor i quemullars. Avui en dia es solen prendre com a postres després del sopar de Nadal. Tal vegada els quemullars més comuns són les ensaïmades i les coques de patata, de les quals aquí us deixo la meva recepta. Però també sovint es consumeixen coques de quarto, que és el que feim nosaltres a casa, perquè és una coca fàcil de fer, molt tova i sense gluten. És per això que amb aquesta recepta que tant m’agrada fer en aquestes dates us desitjo unes bones festes!
Coca de quarto
Ingredientes
- 5 vermells d’ou
- 4 blancs d’ou
- 85 g de farina de patata
- 115 g de sucre
Elaboración paso a paso
- Primerament cal separar els blancs o clares d’ou dels vermells o rovells.
- A continuació mesclem el sucre amb els rovells i blanquegem.
- Seguidament pugem a punt de neu les clares d’ou.
- Amb una espàtula i moviments evolvents anem mesclant els vermells i els blancs, amb cura de no baixar els ous. A continuació tamisem la farina de patata a sobre i ho mesclem fins que quedi uniforme.
- Fiquem la mescla dins un motlle recobert de paper una mica alt, ja que el pastís ha de pujar. Fiquem el motlle al forn a 180º uns 25-30 minuts… I voilà!