Arcimboldo (II): Retrats, llibres, roses i el pastisset de pasta de fulls amb festucs (CAT)

Arcimboldo (II): Retrats, llibres, roses i el pastisset de pasta de fulls amb festucs (CAT)

La setmana passada ja us vaig parlar del pintor italià Arcimboldo (1527-1593) i del manierisme. És per això que avui us parlaré una mica més en profunditat de la seva vida i la seva obra i, a més, m’inspiraré amb dues de les seves obres 

Piero della Francesca, la sacra conversazione i l’ou de Pasqua  (cat)

Piero della Francesca, la sacra conversazione i l’ou de Pasqua (cat)

Piero della Francesca (1419-1492) va ser un artista i matemàtic italià, nascut a Mantua en el període renaixentista conegut com quattrocento. Fill d’una família benestant de mercaders, va tenir fàcil accés a una bona formació i va cursar estudis universitaris, que li van permetre escriure 

Fra Angelico, l’anunciació i els robiols de cabell d’àngel sense saïm (CAT)

Fra Angelico, l’anunciació i els robiols de cabell d’àngel sense saïm (CAT)

Al llarg de la història de l’art trobem incontables anunciacions, tot i que una de les més famoses i la primera que se’m ve al cap és la de Fra Angelico, de Ca. 1425, que es troba al Museu del Prado.  L’anunciació és el moment 

Diego Velázquez II: Las Meninas, la bucarofàgia i la tasseta de xocolata (CAT)

Diego Velázquez II: Las Meninas, la bucarofàgia i la tasseta de xocolata (CAT)

Durant el segle XVI i XVII es va establir com a costum entre les dames de la cort i de la noblesa consumir búcaros, petites gerretes de fang, que s’utilitzaven com a mètode anticonceptiu i per mantenir la pell blanca. Amb la ingesta continuada d’aquest 

Jackson Pollock, l’expressionisme abstracte i els bombons de colors (CAT)

Jackson Pollock, l’expressionisme abstracte i els bombons de colors (CAT)

Jackson Pollock (1912-1956) és un dels artistes estatunidencs més reconeguts del segle XX, i una de les cares més representatives de l‘expressionisme abstracte, el primer estil artístic purament estadiunidenc. Darrere l’expressionisme abstracte trobem el pilar teòric del crític Clement Greenberg. Degut a la feina de