Diego Velázquez II: Las Meninas, la bucarofàgia i la tasseta de xocolata (CAT)

Diego Velázquez II: Las Meninas, la bucarofàgia i la tasseta de xocolata (CAT)

Durant el segle XVI i XVII es va establir com a costum entre les dames de la cort i de la noblesa consumir búcaros, petites gerretes de fang, que s’utilitzaven com a mètode anticonceptiu i per mantenir la pell blanca. Amb la ingesta continuada d’aquest fang, el que en realitat aconseguien era anèmia i enverinament per mercuri, plom i arsènic, a més d’una obstrucció intestinal, que era el que aturava el cicle menstrual. A més, causava al·lucinacions i era adictiva, tal i com va explicar Sor Estefanía de la Encarnación en els seus diaris. No cal dir que l’església s’oposava a la ingesta de búcaros, degut a que s’usava com a mètode anticonceptiu. 

“Como lo había visto comer [el barro] en casa de la marquesa de La Laguna, dio en parecerme bien y en desear probarlo […] Un año entero me costó quitarme de este vicio […] Durante este tiempo fue cuando vi a Dios con más claridad” – Sor Estefanía de la Encarnación, Ca. 1631. 

Bodegón de cacharros, Zurbarán, ca. 1650

Aquest fenòmen és conegut com bucarofàgia, literalment “ingesta de búcaros, o ceràmica”, i de fet, la ceràmica més preuada era la de Estremoz (Portugal) i Jalisco (Mèxic). Les dames bevien l’aigua de dins aquests recipients i llavors se’ls menjaven a trossets petits. La dosi recomanada era un diari. 

Tal vegada un dels búcaros més coneguts de l’època que ens han arribat avui dia és el que surt a Bodegón de cacharros, ca. 1650, de Zurbarán, però us animo a que observeu amb deteniment com a Las Meninas de Velázquez, 1656, una de les meninas, María Agustina Sarmiento, ofereix un petit búcaro vermellós a la Infanta Margarita. Curiós, oi? Segurament la infanta prenia búcaros per mantenir la pell blanca, i no com anticonceptiu, ja que en aquell moment tenia uns cinc anys. 

Las Meninas, Velázquez, 1656.

Aquesta costum tan peculiar, a més de veure’s a Las Meninas de Velázquez, també es va tractar en literatura, amb escriptors de la talla de Lope de Vega o Quevedo.

Niña de color quebrado, o tienes amor o comes barro” – El Acero de Madrid, Lope de Vega, 1608.

Aquesta curiositat de las Meninas es va descobrir fa relativament poc, al 1984, durant la darrera restauració del llenç, ja que amb anterioritat es creia que allò que oferia Maria Sarmiento a la Infanta era una gerreta de vidre amb aigua. 

Detall de Las Meninas, Velázquez, 1656.

Com us podeu imaginar la recepta d’avui no té com ingredient principal el fang, però sí la xocolata, per crear un recipient comestible, tal i com s’estilava al Segle d’Or, però més segur per la nostra salut. Així dons, basant-me amb aquesta peculiar tendència, us porposo unes tassetes de xocolata, ideals per servir com a postres, que podem omplir d’allò que més ens agradi: gelat, fruita, mousse, etc. Jo les vaig omplir de chantilly de xocolata, gerds i nabius.

Els motlles que jo he utilitzat són le Lékué, uns petits recipients de silicona per fer galetes en forma de got, però en aquest cas els he fet de xocolata. Una altra forma molt senzilla de fer aquests recipients de xocolata és amb gots de plàstic d’un sol ús, tot i que fer-ho amb un recipient de silicona és més ecològic, ja que els podem reutilitzar. Si utilitzem gots de plàstic els hem de rompre per desmotllar-los, i per tant no es poden reutilitzar. A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita. 

Tassetes de xocolata

Eating Arts
Una recepta molt senzilla i sorprenent, inspirada en las Meninas de Velázquez i els búcaros del segle XVI i XVII.
Tiempo de preparación 1 h 30 min
Plato Dessert
Raciones 4 persones

Ingredientes
  

Per la base

  • 200 g de xocolata negra per postres
  • 20 g de mantega de cacau

Per farcir

  • Mousse de xocolata, chantilly, trufa o ganache.
  • Fruita

Elaboración paso a paso
 

  • El primer pas és pesar la xocolata i la mantega. La mantega ens ajuda a que la xocolata sigui més brillant, i les mesures és un 10% o 15% de mantega en relació a xocolata. És a dir, jo he utilitzat 200 g de xocolata i 20 g de mantega de cacau.
  • Encalentim al bany maria la xocolata i la mantega, que arriba a uns 50º, i a continació l'atemperem. Jo ho faig ficant el bol de la xocolata dins un bol amb aigua freda i gel per baixar la tempratura a uns 28º, i llavors torno a encalentir la xocolata fins als 31º.
  • A continuació repartim la xocolata dins els motlles i deixem que es refredi (deixant-la a la gelera una hora es refredarà molt més ràpid).
  • Per desmotllar la xocolata és important no tocar-la massa amb les mans, per no deixar marques i que es fongui. Podem utilitzar un padaç o uns guants.
  • Jo vaig farcir els tassonets de mousse de xocolata i fruites vermelles, que contrasten molt bé amb el dolç de la xocolata. I voilà! És un plat molt bo de fer i que de ben segur que sorprèn als teus convidats!

Per saber-ne més:



Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Recipe Rating