Ana Mendieta i el milfulles de pera (CAT)
Ana Mendieta (1948-1985) va ser una artista multifacètica cubana, tot i que als 12 anys va emigrar als Estats Units, essent una pionera de la performance, del land art i del body art.
El cos femení, les arrels, la identitat i la natura són conceptes molt habituals en l’obra de Mendieta, i en moltes ocasions l’artista utilitza el seu propi cos com a recurs artístic de forma efímera, per aquest motiu només en queden fotografies i enregistraments.
Tot i que intentem separar la vida i l’obra de l’artista, és dificil fer-ho amb Mendieta, qui malauradament, és coneguda no només per la seva obra, sinó per la seva tràgica i prematura mort, quan es trobava a la planta 34 d’un edifici a Nova York amb la seva parella, el també artista Carl André, després d’una forta discussió, precipitant-se pel balcó. La mort de Mendieta no es va acabar de resoldre mai, però André i el seu cercle d’amics, per tal de protegir la seva imatge i mostrar-se innocent, es va dedicar a desacreditar a Mendieta. André va ser absolt per falta de proves, tot i que alguns testimonis asseguraven haver sentit la discussió i ell presentava repinyades.
Amb tot això, el nom d’Ana Mendieta s’ha convertit en un himne per defensar la presència de dones artistes dins els museus. Quan al 2016, la Tate Modern va inaugurar un nou espai, anunciant que seria més divers i inclusiu, i on es donaria més visibilitat a l’art fet per dones, es va desencadenar una gran polèmica quan es van incloure obres d’André, però no d’Ana (tot i que el museu comptava amb nombroses peces de l’artista cubana, que van quedar enmagazemades). D’aquesta forma, el dia de la inauguració, un grup d’activistes es va manifestar sota els càntics: “Oi, Tate, we’ve got a vendetta – where the fuck is Ana Mendieta” (“Ei, Tate, volem venjança: on punyetes és Ana Mendieta?)”, convertint el nom de l’artista en tot un lema contra l’establishment artístic per reclamar i reivindicar la visibilitat de totes les dones artistes.
Pel que fa a la recepta que us proposo, està inspirada en una de les sèries de Mendieta, titulada Ruperstiran Images / Leaf Drawings, una sèrie d’obres fetes amb fulles seques esgrafiades, que en aquest cas jo replic amb làmines de pera. La pera és un símbol d’immortalitat per moltes cultures com la xinesa, degut a la longevitat del seu arbre, i Mendieta, d’alguna forma, és una artista immortal, ja que el seu nom continua ben viu.
Així doncs, la recepta que us proposo és una pasta fullada amb formatge i pera, per recrear l’estètica d’aquestes delicades obres d’Ana Mendieta.
Milfulls de pera i formatge
Ingredientes
- 1 Massa de pasta fullada
- Formatge jo he utilitzat formatge brie, però podria ser formatge de cabra o un formatge que ens agradi
- 2 Peres
- Mel
- 1 Ou
- Sal i herbes aromàtiques
Elaboración paso a paso
- El primer pas és estirar la massa de pasta fullada sobre una safata de forn, tallar-la en porcions i picar-la amb una forquilla.
- A continuació la pintem amb ou batut.
- A sobre, afegim unes tallades de formatge i una làmina de pera.
- Ho portem al forn uns 20 minuts a 180º-200º (depenent de les instruccions que ens marqui l'envàs de la massa fullada)
- Un cop cuita, afegim una culleradeta de mel per sobre, un pessic de sal (jo vaig optar per sal gruixuda) i algun tipus d'herba aromàtica si ens ve de gust, com farigola seca.
