David Hockney és un dels artistes contemporanis que més m’agraden, i ja vam parlar d’ell fa uns anys en aquest post d’aquí. Les seves pintures tenen un aire naïf que t’atrapa. Són obres aparentment fàcils, però molt ben construïdes. De fet, vaig acabar d’enamorar-me de …
Damien Hirst (1965) és l’artista viu amb l’obra millor pagada. Conegut per pertànyer al grup Young British Artists (YBA), juntament amb altres artistes com Tracey Emin o Sarah Lucas, de la que vam parlar fa uns mesos aquí. Va estudiar Art i Disseny a la …
Ja vam parlar de Remedios Varo (1908-1963) al post anterior. Una artista surrealista espanyola que es va veure obligada a migrar a Mèxic per la Guerra Civil i la 2a Guerra Mundial, on va viure la resta de la seva vida.
L’estil pictòric de Remedios Varo és molt personal. S’enmarca dins el surrealisme, però té un caràcter esotèric i fantàstic, sovint inspirats per les teories del psicoanàlisi. Les obres de Remedios i Leonora Carrington, íntimes amigues, tenen certa semblança, ja que segurament s’inspiraven una amb la altra. Tot i això, hi ha certs trets caracterísitcs que diferencien l’obra de les dues artistes. Per exemple, la paleta de Remedios Varo és molt peculiar, ja que les seves obres solen ser de colors ocres i grisos, i les escenes solen mostrar molta verticalitat, cosa que fa que els personatges de Varo siguin molt estilitzats.
Papilla estelar, 1958.
Mujer saliendo del psicoanalista, 1960.
La llamada, 1961.
El dia que Remedios va morir el 8 d’octubre del 1963, i es va trobar al seu estudi Natura morta ressuscitant, la seva darrera obra acabada, juntament amb un esbós. Sembla quasi irònic que aquesta fos la seva darrera pintura abans de morir, un bodegó en el que els seus components tornen a la vida de forma quasi màgica. De fet, la taula rodona amb les fruites levitant a sobre i l’espelma al centre recorda una sessió d’espiritisme, que fa reviure la natura morta.
Basant-me en les fruites voladores del bodegó de Remedios i el remolí que creen les estovalles sobre la taula rodona, la recepta d’aquesta setmana és un pastís de fruita fresca, utilitzant algunes de les peces de fruita que apareixen a l’oli: poma, mango, melicotó i gerds. Amb la col·locació de la fruita sobre la masa en forma d’espiral he volgut recrear el moviment que transmet l’obra.
Pastís de fruita
Eating Arts
Un pastís de fruita fresca, molt ràpid de preparar i ideal per aprofitar restes de fruita.
La fruita que més t'agradiJo he posat poma, mango, melicotó i gerds.
Unes cullerades d'aigua
Confitura d'albercoc
Elaboración paso a paso
El primer pas és col·locar la pasta brisa al motlle, retallar els costats i picar el centre amb una forquilla. La cuinem seguint les instruccions de l'envàs.
Mentres posem la llet al foc. Mesclem els vermells, el sucre, la maicena i la vainilla fins que quedi una mescla uniforme.
Quan la llet estigui a punt de bullir afegim la mescla anterior i ho anem remenant uns minuts fins que espessi.
Mentre la pasta i la crema refreden tallem la fruita.
Per muntar el pastís primer afegim la crema sobre la pasta, i a continuació anem fent capes de fruita com més ens agradi.
Per acabar, mesclem unes cullerades d'aigua i de confitura per fer un glacejat, que pinzellarem sobre la fruita perquè quedi brillant. I voilà!! (També pots fer mini tartaletes i fer pastissets individuals)
Coosje Van Bruggen (1942-2009) va ser una artista neerlandesa i historiadora de l’art, coneguda sobretot per les grans escultures que va elaborar juntament amb el seu marit Claes Oldenburg. Va estudiar història de l’art a la Universitat de Groningen, i al 67 va començar a …
A més de les escultures blanes, Claes Oldenburg és conegut per participar de happenings. El happening normalment tenen com a centre la figura humana, però Oldenburg, al ser un artista pop, converteix els objetes en els protagonsites dels happenings. Sovint Oldenburg es centra en un …