Arcimboldo (I): El manierisme i el brou de verdures (CAT)
Giuseppe Arcimboldi, més conegut com Arcimboldo (1527-1593), va ser un artista italià manierista, pintor, poeta i filòsof, conegut sobretot pels seus retrats il·lusionistes dels que us parlaré a continuació.
El Renaixement es divideix en tres períodes, el quattrocento, el cinquecento i el manierisme, o Renaixement tardà, que és el moviment estilístic que enllaça el renaixement i el barroc. Les dates aproximades en les que s’enmarca el manierisme són apriximadament d’un segle, des del 1520-30 al 1620. El manierisme és un estil artístic més personal, d’aquí el seu nom maniera, i es vol allunyar de les les regles rígides i les proporcions tan clàssiques del renaixement, introduïnt elements manco racionals i més exagerats.
Com qualsevol període estilístic és difícil enmarcar-lo en unes dates concretes, al igual que definir als artistes dins un únic període. És per això que es considera que tant les darreres obres de Miquel Àngel, com les de Rafael, es poden considerar manieristes. D’aquesta forma, altres artistes reconeguts del període són Tintoretto, Parmigianino o el Greco.
Giuseppe Arcimboldo va ser un dels artistes manieristes més il·lusionistes i fantàstics de la seva època. Arcimboldo és conegut pels seus retrats formats per flors, animals o vegetals, i unes de les tipologies més peculiars de l’italià són uns retrats que al girar-se es converteixen en bodegons. Podem considerar aquestes obres manieristes un “trompe-l’oeil”, ja que són tot un engany als ulls dels espectadors. Algunes d’aquestes representacion són Senalla de fruites (Ca.1590) o El rostit (1570), aparentment dos retrats, però que si els mirem al revés es converteixen en una senalla plena de fruites i una safata de carn rostida. Una autèntica il·lusió òptica que va fascinar als seus coetanis.
Arcimboldo va ser molt conegut durant la seva vida, i moltes de les corts europees tenien obres seves. Després de la seva mort es va oblidar la seva obra fins al segle passat, quan sobretot els surrealistes van recuperar la figura d’Arcimboldo.
Una altra obra d’aquest estil i amb la que m’he inspirat avui per fer una recepta deliciosa és L’hortolà, o recipient amb verdures, de Ca. 1590, poc abans de la seva mort. Aquesta obra depèn de com es miri és un bodegó de verdures dins un recipient metàl·lic, o bé una simpàtica cara barbuda amb un capell. Tot i el divertiment que representa, aquest oli ens serveix per veure quines eren les verdures que es consumien a Europa en aquella època: ceba, nap, xirivia o pastanagues són, entre d’altres, algunes de les verdures representades, i es que altres verdures que avui en dia són molt populars, com la patata o el tomàquet encara no eren comunes a Europa.
Així doncs, basant-me en aquesta obra manierista la recepta d’aquesta setmana és una recepta molt bàsica però impresicible: un brou de verdures, ideal per tenir sempre a mà dins la gelera o al congelador. Aquest brou ens serveix per preparar infinitat de plats com ara sopes, cremes de verdures, arrossos, salses o estofats. Aquesta recepta és una base imprescindible, i podem afegir, si volem, uns ossos de carn per fer un brou de carn, o peix, per aconseguir un brou de peix. A més, podem afegir-li altres verudres, com tomàquet o xampinyons, però jo he intentat utilitzar les verdures que he reconegut de l’obra d’Arcimboldo, que curiosament fan una base fantàstica pel brou de verdures. A més, hi he afegit unes fulles de farigola, però pots afegir-hi les herbes aromàtiques que més t’agradin, com llorer o julivert.
Brou base de verdures
Ingredientes
- 2 pastanagues
- 1 porro
- 1 ceba
- 1 o 2 talls d'api
- 1 xirivia
- 1 nap
- Farigola al gust
- 2 l d'aigua
- Oli d'oliva
- Sal i pebre bo
Elaboración paso a paso
- El primer pas és netejar, pelar i tallar totes les verdures. És important netejar bé les fulles del porro perquè contenen molta terra. Del porro només utilitzarem la part del mig, entre el blanc i el verd.
- Sofregim dins l'olla la ceba i el porro uns minuts, i a continuació afegim la resta de verdures i l'aigua.
- Salpebram i afegim unes fulles de farigola, que són opcionals i podem les canviar per altres herbes aromàtiques, com llorer. Deixem bullir uns 30 minuts.
- A continuació comprovem que la verdura estigui ben cuita, i la colem per deixar només el brou. Si vols, pots triturar les verdures amb la meitat del brou per aconseguir una crema de verdures, i guardar la resta del brou per a qualsevol altra elaboració.
Per saber-ne més:
- Arcimboldo: el pintor de las “cabezas compuestas”. Descubrir el arte.
- Arcimboldo: las floras y la primavera. Museo de Bellas Artes de Bilbao.
- Renacimiento, arquitectura, escultura, pintura, dibujo, Rolf Toman.