Etiqueta: Renaixement

Arcimboldo (II): Retrats, llibres, roses i el pastisset de pasta de fulls amb festucs (CAT)

Arcimboldo (II): Retrats, llibres, roses i el pastisset de pasta de fulls amb festucs (CAT)

La setmana passada ja us vaig parlar del pintor italià Arcimboldo (1527-1593) i del manierisme. És per això que avui us parlaré una mica més en profunditat de la seva vida i la seva obra i, a més, m’inspiraré amb dues de les seves obres 

Arcimboldo (I): El manierisme i el brou de verdures (CAT)

Arcimboldo (I): El manierisme i el brou de verdures (CAT)

Giuseppe Arcimboldi, més conegut com Arcimboldo (1527-1593), va ser un artista italià manierista, pintor, poeta i filòsof, conegut sobretot pels seus retrats il·lusionistes dels que us parlaré a continuació.  El Renaixement es divideix en tres períodes, el quattrocento, el cinquecento i el manierisme, o Renaixement 

Piero della Francesca, la sacra conversazione i l’ou de Pasqua  (cat)

Piero della Francesca, la sacra conversazione i l’ou de Pasqua (cat)

Piero della Francesca (1419-1492) va ser un artista i matemàtic italià, nascut a Mantua en el període renaixentista conegut com quattrocento. Fill d’una família benestant de mercaders, va tenir fàcil accés a una bona formació i va cursar estudis universitaris, que li van permetre escriure diversos tractats sobre càlcul, geometria i perspectiva. A més, va ser un artista itinerant, ja que es sap que va treballar a Rimini, Urbino, Roma, Florència, etc. Segons diu Vasari, Piero es va quedar sec, i havent d’abandonar la pintura, es va dedicar a escriure tractats.

Algunes de les seves obres més conegudes són encàrrecs que va realitzar per Federico de Montefeltro (1422-1482), Condottiero i duc d’Urbino, provinent d’una de les famílies més importants d’Itàlia al segle XV. Montefeltro va actuar com a mecenes de Piero della Francesca, tot i que aquest també va treballar per papes com Nicolau V i Pius II.

Díptic dels ducs d’Urbino, Piero della Francesca, Ca. 1472.

Madonna amb nen i sants, coneguda també com Madonna de l’ou o Pala de Brera (Ca. 1472-74), és una obra de Piero della Francesca feta per encàrrec del duc de Montefeltro, i he de reconèixer que una de les meves obres preferides del Quattrocento. És una sacra conversazione, una temàtica iconogràfica nova i molt habitual en el Renaixement, i que consisteix en representar la Verge i Crist infant acompanyats de sants i el comitent de l’obra, que en aquest cas és el Duc d’Urbino. La obra va estar colocada a San Donato degli Osservanti, on va ser enterrat Federico de Montefeltro, tot i que en l’actualitat es troba a la pinacoteca de Brera, on es va traslladar al 1811 sota les ordres de Napoleó. 

En aquesta obra hi van participar altres pintors, com Pedro Berruguete, a qui se li atribueixen les mans del Duc. A més, es creu que podria haver estat retallada, perquè els arcs laterals semblen tenir continuïtat formant el transsepte. 

Madonna de l’ou, Piero della Francesca, Ca. 1472-74.

Al centre de la composició trobem la Verge amb el nen Jesús estirat a la seva falda. Al voltant hi apareixen col·locats de forma simètrica els sants i els àngels. Els sants de l’esquerra s’han identificat com Sant Joan Baptista (perquè porta una canya a les mans i el dit index estirat, senyal d’anunci), Sant Bernardí (pel seu rostre demacrat i ple d’arrugues per les mortificacions) i Sant Jeroni (per la pedra que porta prop del pit), mentre que els de la dreta s’han identificat com Sant Joan Evangelista (perquè porta un llibre a les mans), Sant Pere Màrtir (pel xap al cap) i Sant Francesc (pel cordó de tres nusos, la creu que porta a les mans i l’estigma). Rere seu s’ubiquen els àngels. En primer pla apareix de perfil agenollat als peus de la Verge el Duc de Montefeltro. Aquest és un fet interessant, ja que en totes les seves representacions Federico apareix mostrant el perfil esquerre, i això es deu a que va perdre l’ull dret en una batalla i a més, tenia una enorme cicatriu al costat. Vesteix una armadura amb les insignes que el Papa Sixt IV va atorgar-li al 1475, fet que fa pensar que es van afegir a posteriori

La llum en aquesta obra, i en totes les de l’artista és molt diafana i uniforme. Els colors són brillants i intensos. La composició està molt cuidada, i della Francesca fa coincidir el punt de fuga amb el cap de la Verge. Cal destacar també l’ús de perspectiva jeràrquica pel que fa a la Verge respecte a la resta de personatges, en aquest cas alçant-la sobre un entarimat (la perspectiva jeràrquica consisteix en representar les figues de distintes mides segons la seva importància). 

És interessant observar aquesta obra amb minuciositat: els detalls de les vestidures dels àngels, amb les joies, els cabells, l’armadura o l’arquitectura són dignes d’admirar en deteniment.

Pel que fa a l’ou d’estruç que sembla sortir de dins una petxina i que penja sobre el cap de la Verge, cal recordar que tant la petxina com l’ou són símbols de fertilitat. De fet, l’ou representa la vida, i en aquest cas s’utilitza com a símbol de la vida que va donar-li Maria a Crist, però també de la resurrecció, que es celebra el dia de Pasqua. 

És per això he triat aquesta obra per relacionar-la amb una recepta d’ou de xocolata, o mona de Pasqua de xocolata, un dels dolços de Pasqua més típics. L’any passat us vaig deixar la recepta de la mona de pasqua tradicional, així que aquest any he decidit fer-ne una més moderna, amb xocolata. És un dolç molt fàcil de preparar a casa, tot i que es sol comprar fet. Només necessitem xocolata de bona qualitat per fondre i un motlle en forma d’ou, jo he utilitzat un motlle de policarbonat, que per a mi són els millors per treballar xocolata, ja que aconseguim un resultat brillant molt professional. Si la mona és per regalar la podem omplir amb algun altre dolç, com xocolatines o un petit detall abans de tancar-la. A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita! 

Ous de Pasqua

Eating Arts
Com preparar ous de pasqua farcits amb tres tipus de xocolata!!
Tiempo de preparación 2 h
Plato Dessert
Cocina Pascua
Raciones 6 ous

Ingredientes
  

  • 200 g de xocolata negra per fondre
  • Xocolata ruby per decorar
  • Xocolata blanca per decorar
  • Xocolatines i decoració de sucre per farcir els ous

Elaboración paso a paso
 

  • El primer pas és fondre la xocolata negra i dipositar-la dins el motlle en forma d'ou. Els que jo utilitzo són de policarbonat, però també es poden utilitzar els de silicona.
  • Buidem l'excés de xocolata de les cavitats i deixem que es refredi durant 15-20 min al congelador.
  • Una vegada està la xocolata freda, desmotllem amb un cop sec sobre una superfície dura.
  • Fonem la xocolata blanca i la ruby per separat, i amb un pinzell o respall anem esquitxant els ous per decorar-los. A continuació els deixem de nou al congelador perquè es refredin.
  • Per tancar els ous necessitem una safata de forn calenta. A una meitat dels ous hi fiquem una xocolatina i decoracions de sucre (és totalment opcional), i encalentim els costats de l'altra meitat, deixant l'ou uns segons sobre la safata de forn calenta. Quan els costats estiguin fosos juntem les dues parts i deixem que es refredi. I voilà!! Certament, és molt més fàcil d'explicar que de fer, però amb una mica de pràctica queden perfectes!

Per saber-ne més:

Botticelli, l’adoració i el tortell de reis II (CAT)

Botticelli, l’adoració i el tortell de reis II (CAT)

La setmana passada ja us vaig contar una mica qui va ser Sandro Botticelli (1445-1510) en aquest post: Va començar a aprendre l’ofici d’orfebre, tot i que poc després va passar a ser aprenent de Filippo Lippi, del 1464 al 67 i, al 1470, va 

Botticelli, la Venus i les petxines a la planxa I (CAT)

Botticelli, la Venus i les petxines a la planxa I (CAT)

Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, més conegut com Sandro Botticelli (1445-1510), fou un pintor florentí renaixentista del quattrocento. El sobrenom de Botticelli ve degut a que al seu germà major l’anomenaven Botticello. Va ser aprenent de Filippo Lippi, de qui va prendre gran influència,