Eduardo Kac, Edunia i la torrada d’alvocat amb flors comestibles (cat)
Eduardo Kac (1962) és un artista brasiler que actualment resideix a Chicago, Estats Units, on treballa com a professor d’Art i Tecnologia al Institut d’Art de Chicago. Kac és reconegut mundialment com un dels pioners en el bioart i qui, a més, va encunyar el terme.
Personalment sóc una gran entusiasta de l’art transgènic i del bioart en general, i per tant admir les obres de Kac, tant és així que vaig realizar el meu treball de final de grau en voltant de l’art biotecnològic. Una de les seves obres més reconegudes és Alba, la conilleta transgènica que brillava de color verd. Aquest projecte, anomenat GFP Bunny, va consistir en modificar genèticament l’ADN de la conilleta, introduïnt el gen d’una medusa, que va atorgar una tonalitat verdosa al mamífer sota un llum determinat. La obra no va ser només la creació del conill, que es va fer dins uns laboratoris francesos, sino el diàleg públic generat a partir del projecte i la integració del conill en un ambient domèstic, tot i que aquest darrer pas no va ser possible, ja que els laboratoris no permeten treure una creació genèticament modificada. La resposta social i mediàtica cap a la creació genètica d’Alba és part de la obra d’art en sí, i Kac va crear distints projectes en relació a n’aquest fet, com FREE ALBA!, del 2001-2002, quan va reunir distintes portades de periòdic en les que es parlava de la seva obra.
Eduardo Kac amb Alba, GFP Bunny, 2000. 
FREE ALBA!, Eduardo Kac, 2001-02.
Kac dissenya i planteja les obres, i llavors encarrega la realització d’aquestes a un laboratori o a un equip de científics. Aquest fet sovint ve acompanyat de polèmica, ja que Kac per exemple no sol especificar qui és realment el productor de l’obra.
El seu projecte Història Natural del Enigma (2003-2008) va consistir en crear una flor genèticament modificada amb l’ADN del propi artista. Eduardo va crear una nova forma de vida que ell mateix va anomenar “plantimal”, la mescla entre un animal i una planta. De fet, la flor és coneguda com Edunia (la fusió d’Eduardo i petúnia). La flor presenta als pètals unes venes roges, en les que es troba el gen del propi Eduardo Kac, que va ser aïllat i seqüenciat a partir de la sang de l’artista.
Eduardo Kac regant l’Edunia. 
Detall d’Edunia, Història Natural del Enigma.
El procés que es va seguir per a la realització de l’Edunia va ser el següent: Es va crear un gen amb l’ADN de l’artista i un promotor, dissenyat pel professor Neil Olszewski del departament de Biologia Vegetal del la Universitat de Minnesota. Aquest promotor el que feia era aïllar el gen de Kac només al sistema venós de la flor. L’obra es va exposar per primera vegada al Museu d’Art de Minneapolis al 2009. La intenció era fer reflexionar al públic de la connexió dels humans amb la resta d’éssers vius.
Aquesta creació era una reflexió sobre la proximitat de vida entre els distints éssers, i el vermell de les venes de la flor representava visualment la unió de les venes humanes i les vegetals. Al Museu d’Art de Weisman, Kac va exposar al 2009 les llavors d’Edunia, ja que ell mateix explica que aquesta planta, amb el seu ADN, es podria plantar a qualsevol parc o jardí del món. També va exposar unes litografies de les arrels de la planta, amb una intenció clarament més comercial.
El que Kac pretén a través del seu art és conscienciar sobre lo efímer dels organismes vius i sobre com la ciència pot rompre aquests límits entre espècies, degut a la universalitat del codi genètic, que permet creuar distints éssers vius.
Aquestes obres tenen un temps determinat de vida, i molt sovint aquest temps depèn de l’espectador, que d’alguna forma acaba sent part de l’obra en sí.
Basant-me en el projecte de Kac, La Història Natural del Enigma, la recepta d’avui són unes torrades amb una base d’alvocat, ravenets, maionesa d’alfabeguera, germinats, llavors de sèsam i pètals de petunia. Cada un dels elements representa una part de l’obra de Kac: l’alvocat i la maionesa d’alfabeguera per les fulles i el verd de la planta. Els ravenets aporten el color rosat, com les «venes» de l’Edunia. El sèsam fa referència a les llavors que Kac va presentar, al igual que els germinats, que representen les arrels de la planta. Per últim els pètals de petunia, que són comestibles i donen el toc final i de color al plat.
Desitjo que us agradi aquest plat tan primaveral, ple de color i de sabors, i us animo a preparar-lo. A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita.
Torrada amb alvocat i petunia
Ingredientes
- Pa Pot ser un panet o unes llesques
- 1 alvocat
- Oli (d'oliva i/o gira-sol)
- 1 ou
- Alfabeguera
- Llimona
- Ravenets
- Flors de petúnia
- Germinats (jo els he utilitzat d'alfals i remolatxa, pel color)
- Llavors de sèsam
- Sal i pebre bo
Elaboración paso a paso
- El primer pas és tallar l'alvocat molt finet. Per altra banda, tallem el ravanet ben petit i el deixam marinar amb llimona.
- Per fer la maionesa d'alfabeguera posem dins un tassó alt un ou, un raig de llimona i oli de gira-sol. La quantitat d'oli jo la poso a ull, més o manco és el doble que d'ou. Posem el batedor de braç dins el tassó i l'encenem sense moure'l. Quan la mescla es comença a tornar blanca, és a dir, a lligar-se, afegim unes cullerades d'oli d'oliva, que li dona més sabor, les fulles d'alfabeguera, i seguim triturant. Quan la maionesa estigui llesta la fiquem dins un biberó de cuina.
- Netejem la flor de la petúnia: tallem la part verda del tall i llevem els filaments interiors, deixant només els pètals, que netejarem amb aigua.
- Per muntar el plat, col·loquem sobre les llesques l'alvocat laminat. Salpebrem i hi afegim unes gotes de llimona, que intensifiquen el sabor de l'alvocat. A sobre col·loquem els ravanets, unes gotes de maionesa, els germinats, unes fulles d'alfabeguera i les fors de petúnia a sobre. I voilà!!
