Basquiat, l’home de Nàpols i l’entrepà de costelles de porc (CAT)
Jean-Michel Basquiat és un dels meus artistes favorits. No sé si es deu a l’aire underground i de carrer que tenen les seves obres, amb un estil una mica naif, o bé l’aura d’artista màrtir que l’envolta, amb una vida tràgica, que sembla un punt clau en la popularitat de molts artistes. Tant és així que figures com Jackson Pollock, Frida Kahlo o Vincent Van Gogh són dels artistes més instagramejats del món segons la revista Elle.
Basquiat (1960-1988) va ser un artista novaiorquès amb una vida curta i turbulenta, però amb una trajectòria artística fascinant. Va començar a finals dels 70 realitzant pintades i graffitis al Soho, firmades sota el nom SAMO©, pseudònim que compartia amb Al Diaz, un dels pioners del graffiti del metro de Nova York, i company de classe de Basquiat. Es van separar al 1980 quan se’n van adonar que els seus interessos artístics no eren els mateixos: Basquiat volia rodejar-se de fama, que li va arribar gràcies a Warhol, qui va exercir de padrí. En aquest moment el jove artista afroamericà va començar a ser conegut com “The radiant Child”, o el nen radiant. Entre tanta fama i modernitat, el seu èxit va estar rodejat d’excesos i drogues, que al 1988 li van causar la mort amb 27 anys.
La seva obra té uns trets que la fan inconfusible i única: el primitivisme, en forma de màscares i traços marcats, retxades, símbols i gargots, que recorden sens dubte els seus inicis com a graffiter, i és que el graffiti és una de les influències més rellevants en la seva obra. Cal destacar l’ús d’una paleta intensa i frenètica, així com la influència que va tenir en ell el llibre d’Anatomia de Gray que li va regalar sa mare quan de petit, després d’un accident de tràfic, va estar ingressat durant un mes, temps que va emprar en memoritzar el llibre d’anatomia i posteriorment el va plasmar en la seva obra.
L’home de Nàpols, de 1982, és una obra inspirada en el seu viatge a Itàlia realitzat aquell mateix any. Predomina el cap de l’ase de color fucsia i blau a la part esquerra del llenç, juntament amb tot de graffitis que fan referència al porc: com “mercanti di proscuitto”, “pork chops”, “big pig sanwiches”, “pig selling” o “loin” (venedor de pernil / costelles de porc / grans entrepans de porc / venent el porc / llom). Tots aquests missatges anaven dirigits al seu mecenes italià, a qui ell anomenava pork merchant (venedor de porc), i que considerava que l’explotava, per això els símbols de dòlar i la irònica frase “feed the lions”. Per altra banda, una altra pintada que es repeteix és el lema llatí “Veni vidi vici”, una frase de Juli Cèsar i que es tradueix com “vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer”, que podria fer referència al gran èxit de l’artista i a la rapidesa amb la que va aconseguir-la. Aquesta frase està mal escrita, al igual que moltes altres del quadre, que conté diverses faltes ortogràfiques i ratllades, que sens dubte recorden als graffitis.
Així dons, resulta interessant veure com Basquiat inclou l’humor en la seva pintura, comparant al seu marchant amb un porc, a la vegada que es mostra a ell exitós (la corona és una representació molt comuna en la seva obra, un element simbòlic de l’ambició que tenia per l’èxit).
Aquesta obra plena d’elements gràfics relacionats amb el menjar (sandwich, pork chops, loin o prosciutto) em va inspirar quan la vaig poder contemplar exposada al Guggenheim de Bilbao per les seves dimensions, a l’igual que pel seus colors i l’agressivitat del traços. És per això que he decidit relacionar-la amb un entrepà de costelles de porc marinades, amb una salsa de iogurt i ensalada de col, per suavitzar la carn. Jo vaig optar per acompanyar-ho un pa de pita casolà, al no tenir molta molla, tot i que pots utilitzar el pa que més et vengui de gust.
Entrepà de costella de porc
Ingredientes
Costelles de Porc
- 1 costellam tendre de porc (la part baixa, que és més prima)
- 1 culleradeta de pebre bo
- 1 culleradeta de pebre vermell
- 1 culleradeta d'all en pols
- 1 culleradeta de ceba en pols
- 1 culleradeta de gingebre en pols
- 1 culleradeta de pebre vermell de la Vera
- 1 cullerada de sucre morè
- 1 cullerada de mel
- Sal al gust
- 1 tassó de brou de pollastre o verdures
- 4 pans de pita
Coleslaw
- 1/4 col vermella
- 1/4 col blanca
- 2 pastanagues
- 1 ceba vermella (petita)
- 1 iogurt grec (sense sucre)
- El suc de mitja llimona
- Mostassa de Dijon al gust
- Sal al gust
Elaboración paso a paso
- Primer marinam les costelles durant un parell d'hores amb la següent mescla: el pebre bo, el pebre vermell, el pevre de la Vera, l'all, la ceba i el gingebre en pols, el sucre, la mel i la sal.
- Passades dues hores hi afegim el brou i ho fiquem al forn, calent a 180º durant una hora i mitja aproximadament tapat amb paper d'alumini.
- A continuació ho destapem i el deixem durant mitja hora al grill perquè quedi curixent per sobre. És important anar vigilant-lo, ja que casa forn és un món, i no s'ha de cremar a l'hora que ha de quedar ben cuit per dins
- Mentre es cuinen les costelles preparem l'ensalada: netejem i tellem les cols molt fines, les pastanagues i la ceba, i ho mesclem amb el iogurt, el suc de mitja llimona, la sal i la mostassa.
- Nosaltres vam preparar també pa de pita casolà, però pots utilitzar el pa que més t'agradi.
- Quan la carn estigui llesta, la treim del forn i amb un ganivet i una forquilla la desfeim de l'os, esmicolant la carn ben fina.
- A continuació farcim els entrepans amb la carn i la ensalada de col, i està llest!
