Els camperols de Millet i la millor recepta de patates (CAT)

Els camperols de Millet i la millor recepta de patates (CAT)


De ben segur que uns dels recol·lectors (i menjadors) de patates més famosos de la història de l’art són els de Van Gogh, tal i com vam parlar-ne l’any passat. Tot i això, un altre artista que va representar sovint escenes de camperols recollint patates fou Millet, de qui Van Gogh va inspirar-se.

Jean François Millet (1814-1875) fou un artista realista francès, més concretament de Normandia. Millet va captar quasi de forma religiosa la vida i la feina dels camperols. Ell, que provenia d’una família de camperols, va estudiar a París, tot i que allà la seva obra no va agradar en un principi, degut a que aquella realitat que representava no acabava d’encaixar amb el gust de la burgesia, que preferia el romanticisme.

Àngelus, Millet, 1859, Musée d’Orsay.

Una de les obres més reconegudes de l’artista és l’Àngelus (1857-1859), de la qual Dalí va fer-ne distintes interpretacions i teories. Aquesta obra es troba al Museu d’Orsay, a París. En ella es veuen dos pagesos drets enmig del camp amb les mans sobre el pit i els caps abaixats en senyal de pregària. S’han aturat de sembrar patates per resar l’Àngelus. En un primer moment Millet va representar el taüt d’un infant en comptes d’una senalla entre els dos personatges, però va modificar-ho. És interessant el tractament que fa Millet de la llum, que intensifica l’instant. En la seva obra, Millet demostra la seva admiració cap als camperols i el seu treball. 

“Per què una pintura d’uns plantadors de patates hauria de ser manco interessant o menys noble que la de qualsevol altra activitat?” – Millet.

Plantadors de Patates, Millet, 1861, Museum of Fine Arts Boston.

Una altra obra amb una temàtica semblant però a la vegada més simpàtica és Plantadors de patates (1861), que actualment es troba al Museu de Belles Arts de Boston. Veiem un pagès fent solcs a la terra, mentre una pagesa es dedica a sembrar les patates, un dels aliments més bàsics de l’època, essent un símbol de l’extrema pobresa. En un segon pla, sota un arbre, es troba una mula que espera pacientment. Al seu costat, un nadó adormit. Ell i els seus pares podrien ser una representació de la Sagrada Família. Els personatges semblen ennoblits pel seu treball, aliens a les revoltes i a la revolució industrial, que Millet rebutjava.  

Reconec que la patata és un ingredient que m’encanta i que trobo molt versàtil: podem fer plats dolços, com la coca de patata, o plats salats, com els nyoquis, sopes, o menjar-les per si soles en totes les seves variants: bullides, en forma de puré, al forn, o fregides. I diria que aquesta darrera versió és la que més m’agrada, tot i que no convé abusar-ne. És per això que a casa les feim “fregides” al forn, i d’aquesta forma resulten una mica més saludables al utilitzar només una cullerada d’oli per una gran quantitat de patates!

Les millors patates “fregides” al forn

Una recepta molt senzilla de patates "fregides" al forn. D'aquesta forma són molt més saludables, només amb dues cullerades d'oli!
Tiempo de preparación 10 min
Tiempo de cocción 40 min
Tiempo total 50 min
Plato Side Dish
Cocina Healthy
Raciones 3 persones

Ingredientes
  

  • 5 patates mitjanes
  • 2 cullerades d'oli d'oliva

Per condimentar-les

  • Sal al gust i pebre bo
  • Sal al gust i curri (aquest és el condiment que més m'agrada!)

Elaboración paso a paso
 

  • Rentem i pelem les patates. A continuació les tallem de forma allargada.
  • Les fiquem dins un bol amb dues cullerades d'oli i mesclem.
  • Col·loquem les patates sobre una safata i les portem al forn calent a 200º, durant uns 40 minuts (cada forn és distint, així que les deixarem fins que quedin daurades i cruixents, sense cremar-se)
  • A continuació les condimentem com més ens agradi: amb sal i pebre bo, o bé amb sal i curri són algunes de les opcions que m'encanten!

Per saber-ne més:



Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Recipe Rating