Delacroix, Marràqueix i la Sopa Harira (CAT)

Delacroix, Marràqueix i  la Sopa Harira (CAT)

Fent un balanç del passat any 2019, he de dir que fou un any d’experiències bones (i dolentes) que m’han marcat profundament. Tal vegada una de les experiències més fantàstiques del 2019 va ser el viatge a Marràqueix amb Talleres Nomadas. Vaig compartir una aventura amb catorze dones increïbles. En aquest viatge vaig descobrir una cultura fascinant, sobretot plats i sabors que desconeixia, i que em van enamorar. 

Noces jueves a Marroc, Delacroix, 1837-38.

Tagins, briuats, cuscús, però sobretot va ser la sopa harira el plat estrella que em va fascinar. Sóc una fan incondicional de les sopes, i aquesta en concret em va semblar fantàstica, pel seu sabor intens d’espècies i també per lo completa que és: amb verdures, carn, llegum i pasta, recull tota la piràmide alimentària en un sol plat. De fet, la sopa harira es menja per rompre el dejú en època de Ramadà, però també es consumeix en festes i celebracions. 

És per això que en tornar del viatge vaig intentar recrear la sopa, adaptant-la als paladars de casa. He de dir que no a tothom li agrada, ja que té un punt àcid i molt especiat, però si a tu t’agraden els plats exòtics, et recomano que provis de fer-la, perquè de ben segur que et fascinarà i et transportarà directament al Marroc.

Diari de viatge amb esbossos de Delacroix, 1832.

Els colors i els sabors de Marràqueix em van recordar indubtablement les obres i els esbossos d’ Eugène Delacorix, quan al 1832 va formar part durant sis mesos de la missió diplomàtica del compte de Mornay al Nord d’Àfrica. D’aquest viatge en van sortir distintes obres de caràcter costumista, en les que Delacroix captà la forma de vida d’una societat que el va sorprendre i marcar. Durant el viatge va realitzar un conjunt d’esbossos i estudis amb aquarel·la, com la captació de la llum o d’anatomia animal, que va plasmar en la seva obra al tornar a França. 

Amb aquest document podem veure i entendre com va impressionar la cultura i la societat marroquina a Delacroix, els paisatges, els animals i els colors. Resulta interessant veure com ha evolucionat sobretot el paisatge marroquí, que d’alguna forma segueix mantenint aquesta essència que tant va enlluernar al pintor francès. 

Parella morisca a la seva terrassa, Delacroix, 1832.

Així dons, amb aquestes imatges de Delacroix acompanyo la meva versió de sopa harira. Realment existeixen mil i una formes i variants de fer aquesta sopa, però jo avui us porto la recepta més semblant a la vaig menjar jo a Marràqueix (acompanyada normalment de dàtils o prunes seques i un tall de llimona).

Sopa harira

Eating Arts
La sopa marroquí per excel·lència, amb un sabor especiat i un toc àcid, que et transporta directament a Marràqueix, i alhora és un plat d’allò més complet. 
Tiempo total 1 h 30 min
Plato Main Course
Cocina Marroquí
Raciones 4

Ingredientes
  

  • 1 pastanaga
  • 1 ceba
  • 1 porro
  • 2 o 3 branques d'api
  • 2 alls picats
  • 1 culleradeta de canyella
  • 1 culleradeta  de gingebre triturat
  • 1 culleradeta  de cúrcuma 
  • 1 culleradeta  de pebre vermell
  • 100 g de tomaquet triturat
  • 1 litre de brou de pollastre
  • El pollastre del brou (o bé piteres de pollastre)
  • 150 g de llenties
  • 200 g de ciurons
  • 75 g de pasta
  • 1 llimona petita
  • Oli
  • 1 cullaradeta de maicena

Elaboración paso a paso
 

  • Comencem tallant les verdures ben petites per fer el sofregit. Dins una olla amb un bon raig d’oli afegim la pastanaga, la ceba, el porro, els alls i l’api.
  • Quan el sofregit estigui cuit, hi afegim les espècies: la canyella, la cúrcuma, la paprika, que pot ser picant o dolça i el gingebre en pols. Ho mesclem tot bé durant un minut i després hi afegim la salsa de tomàquet. 
  • A continuació hi afegim el brou de pollastre. Pot ser comprat, però és molt millor fer-lo a casa, i així aprofitem el pollastre. Si en el brou hem bullit el pollastre, el retirarem i el tallarem en trossos petits. El brou ha de bullir una mitja hora. 
  • Passada la mitja hora hi afegim els llegums: les llenties i els ciurons, que han d’estar prèviament bullits (Si estassin crus, els hauríem de ficar a l’olla en el pas anterior). Amb els llegums també hi afegim el pollastre a trossos i la pasta de sopa. Jo utilitzo burballes mallorquines, que són bastant amples, però es pot utilitzar la sopa que es vulgui. 
  • Si es vol que la sopa sigui més espessa, hi afegim una culleradeta de maicena dissolta en aigua. Originalment aquesta sopa és bastant espessa, però aquest és un pas opcional, depenent del que t’agradi més a tu. 
  • Quan la pasta estigui cuita retirem l’olla del foc, hi afegim el suc de la llimona i ja podem servir la sopa, que normalment s’acompanya amb dàtils, prunes o figues seques al costat. 


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Recipe Rating