22/03/2020

Jesús Rafael Soto, els penetrables i la pasta casolana (CAT)

Jesús Rafael Soto (1923-2005) fou un artista veneçolà, integrant del grup Madí, i un dels artistes més representatius de l’art cinètic, juntament amb altres artistes com Victor Vasarely o Bridget Riley.

L’art cinètic va sorgir principalment durant les segones avantguardes del segle XX, tot i que el terme va ser usat per primera cop al 1920 en el Manifest Realista. Aquesta corrent artística es basa en la creació de moviment, ja sigui real o bé fictici.

Es reconeixen tres tipus d’obres d’art cinètic: les estables, com podria ser una pintura de Vasarely, les mòbils, com les escultures de Calder, o els penetrables, que es com es coneixen les estructures de Soto.

Els penetrables de Soto tenen com a característica principal la idea de traspassar el mitjà. Són estructures de materials, com metall o plàstic de colors, dissenyades perquè l’espectador s’hi endinsi, creant d’aquesta forma una experiència única on el públic deixa de ser un ens passiu per ficar-se de ple dins l’obra.

Un dels penetrables més famós de Soto és el que ha rebut el sobrenom d’espaguetis, que es troba al LACMA, Califòrnia. Així dons, inspirada per una de les obres més reconegudes d’art cinètic, us presento una recepta ideal per aquests dies de quarentena: pasta fresca feta a casa, a partir d’ingredients molt senzills que de ben segur tots tenim a mà, i que serà un pla molt divertit per fer amb els més petits.

Personalment m’encanta acompanyar la pasta fresca casolana amb una bona salsa de tomàquet i alfabeguera (també feta a casa, si és possible), ja que la pasta en sí es tan bona que no necessita gaire res més que l’acompanyi.

Pasta fresca (tallarins)

Eating Arts

Una de les coses que més m'agrada és la pasta, i si és feta a casa, molt millor. Aquí us presento la recepta que seguim nosaltres, que no té cap misteri: 1 ou i 100g de farina per persona.

Imprimir Receta Pin Recipe

Tiempo de cocción 5

Tiempo total 2

Plato Main Course

Cocina Italian

Raciones 2 persones

Ingredientes

200 g farina (sol ser uns 100g de farina i un ou per persona)
2 ous
Un pessic de sal

Elaboración paso a paso

Fiquem dins un bol la farina i el pessic de sal, deixant un buit al centre, on hi ficarem els ous.
Anam mesclant, des del centre, els ous amb la farina, fins que quedi tot ben integrat (el millor es fer-ho amb les mans), i llavors amassem bé la mescla a fora del bol. La superfície ha d'estar ben enfarinada perquè la pasta no s'aferri, i tal vegada cal afegir-hi una mica més de farina fins que quedi una mescla homogènia que no s'aferri a les mans.
Deixem la massa tapada dins el bol reposar uns 40 minuts.
Hi ha dues formes de donar forma a la massa per tal de crear tallarins: o bé amb una màquina de pasta o bé amb un aprimador i un ganivet. A casa nosaltres els vam fer amb una d'aquestes màquines, aprimant la pasta i llavors tallant-la.
Si no teniu màquina el procediment és igual de senzill: Enfarineu la superfície i amb un corró o aprimador, deixeu la massa fina i uniforme. A continuació dobleu-la sobre si mateixa i talleu-la amb un ganivet aproximament d'un centímetre d'amplària (seguint l'exemple dels dibuixos).
El següent pas és deixar els tallarins eixugar-se durant una hora, i la millor forma, si no es té un eixugador de pasta, és deixar-los escampats sobre la taula enfarinada una mica separats un dels altres, perquè no s'aferrin entre sí.
Per cuinar-los, els fiquem dins una olla amb aigua bullint, a la que haurem afegit un bon pessic de sal, durant aproximadament 5 minuts. La cocció és molt relativa, ja que depèn de la gruixa dels tallarins, així que el millor es vigilar-los i anar provant-los, però al ser pasta fresca la seva cocció serà molt més ràpida que la pasta convencional.