François Bonvin i el pastís de cirera (CAT)
Avui us parlaré d’una obra molt especial. Realment no és una gran obra dins la història de l’art, ni d’un famós pintor, però és la primera obra que vaig veure dins un museu i em va suggerir la recepta d’unes postres, va ser la obra que em va inspirar aquest blog.
Aquest oli es titula Natura morta amb pot de cireres, del 1885, de François Bonvin (1817-1887). Bonvin va ser un pintor francès que va aprendre a partir de cursos de dibuix gratuïts, mentre treballava en una impremta, ja que provenia d’una família humil. Es passava el seu temps lliure dins el Louvre, on va aprendre dels grans pintors flamencs. El seu major èxit va venir del Saló, quan al 1848 va guanyar una tercera medalla, però també va exposar al Saló dels Rebutjats, amb Courbet, del qui va ser un gran amic.
Aquesta obra però, tot i no resultar aparentment molt interessant, al no ser més que una natura morta, amaga una història apassionant degut a que va pertànyer a la col·lecció Gurlitt.
Hieldebrand Gurlitt (1895-1956) va ser un dels quatre marxants d’art oficials del règim nazi, a qui se li va permetre comerciar amb obres d’art “degenerat”, tal i com les anomenava Hitler. La majoria d’aquestes obres, que els nazis van espoliar de famílies jueves, van ser tornades als seus propietaris, i els aliats americans amb la seva brigada de monument menvan rescatar milers d’obres. Tot i això, Helene Gurlitt, esposa de Hieldebrand, va declarar després de la mort del seu marit que totes les obres que ell tenia s’havien perdut en un bombardeig.
No va ser fins al 2012 quan va morir Cornelius Gurlitt, fill de Hieldebrand i Helene, que va fer hereu de totes les obres que tenia amagades al museu de Berna. Va ser així com es va descobrir centenars d’obres que Gurlitt amagava en el seu pis de Munich: pintures, litografies, gravats, esbossos… I tot i que en la col·lecció hi ha obres del seu avantpassat Henrich Louis Theodor Gurlitt, també s’han trobat peces desconegudes o que es consideraven extraviades de Monet, Kirchner, Otto Dix, Rodin, Matisse, Chagall, Courbet o Klee entre d’altres. Però també de grans artistes com Durer, Rembrand o Delacroix, obres que s’haguessin utilitzat per muntar el gran museu que Hitler havia dissenyat. Tot i que curiosament destaquen les obres d’artistes degenerats, que segurament s’haurien destruït si Gurlitt no les hagués conservat, com obres dels alemanys Grosz, Nolde o Schmidt-Rotluff.
Tot i això, les obres es trobaven amuntegades fora cap protecció, i Cornelius les anava venent a poc a poc per poder viure.
Així dons, moltes d’aquestes obres, després de ser inventariades pel museu, s’han anat tornant als seus antics propietaris, i han recorregut Alemanya en distintes exposicions. Jo vaig tenir el plaer de poder-la visitar a Berlin l’hivern passat, al museuGropius Bau, on vaig conèixer aquesta natura morta amb cireres, que s’havia passat els darrers cinquanta anys amuntegada amb centenars d’altres obres robades.
La recepta que us porto avui és un pastís de formatge fet al forn, amb una cobertura de compota de cireres, que provenen directament del nostre cirerer. A casa aquest és el pastís estrella sempre, que agrada a tothom, i realment es pot combinar amb qualsevol tipus de confitura.
Pastís de formatge i cireres
Ingredientes
Per la base
- 15-20 galletes maries o "digestive"
- 80 g de mantequilla (fosa)
Pel farcit
- 400 g de formatge philadelphia
- 1 tetrabrick de nata
- 1 iogur natural
- 4 ous
- 100 g de sucre
Per la compota
- 2 o 3 grapades de cireres ben madures
- 1 o 2 cullarades de sucre
Elaboración paso a paso
- Primerament piquem totes les galletes i ho mesclem amb la mantequilla fosa (es pot fondre al microones amb 40-50 segons).
- Engrassem el motlle (que sigui desmuntable) jo a la base hi poso paper de forn perquè sigui molt més fàcil de desmotllar.
- Col·loquem la base al motlle presionant-la bé perquè quedi ben compacta.
- Jo fico el motlle al forn mentre preparo el farcit de formatge. El forn ha d'estar a uns 160-170º aprox.
- Pel facrit mesclem primer els ous i el sucre fins que ens quedi una mescla uniforme.
- Per altra banda, en un altre recipient, mesclem la nata, el iogur i el formatge, i llavors hi afegim la mescla de sucre i ous.
- Afegim la mescla dins el motlle, sobre la base de galleta i ho fiquem al forn per uns 45-60 min. El que recomano és controlar si està cuit pel centre a partir dels 45 min, i si no és així, baixar una mica el foc i deixar-ho 10-15 minuts més (la cocció depèn molt del forn i del motlle).
- Mentre es fa el pastís al forn preparem la compota: mesclem el sucre, que jo no n’hi poso molt perquè les cireres ja són molt dolces, amb la fruita, en aquest cas cireres, i ho posem dins una olla fins que vegem que es comença a espessir la mescla (jo ho vaig fer una mica a ull). Es pot substituir per una confitura de maduixa o gerds, i es poden afegir a sobre frescs.
- Abans de desmotllar el pastís s'ha de deixar refredar, i molt millor si es deixa una nit a la gelera per consumir-lo fred.
