Com us vaig explicar la setmana passada aquí, Claes Oldenburg (1929) és un artista pop estatunidenc, conegut sobretot per les soft sculptures o escultures blanes, que va començar als anys 60, i que consisteixen en enormes escultures d’objectes quotidians, com ara hamburgueses, patates o sandvitxos, …
Claes Oldenburg (1929) es un artista estadounidense, nacido en Estocolmo. Sus obras más conocidas son las escultura blandas, esculturas sobredimensionadas realizadas con materiales como goma espuma, látex o tela, que otorgan una consistencia acolchada a sus creaciones, de las que os hablaré con más detenimiento …
Claes Oldenburg (1929) és un artista estatunidenc, nascut a Estocolm. Les seves obres més conegudes són les escultures blanes, escultures sobredimensionades realitzades amb materials com goma espuma, latex o tela, que atorguen una consistència encoixinada a les seves creacions, de les que us parlaré amb més deteniment la setmana que ve.
Oldenburg va estudiar història de l’art i literatura a Yale i a l’Art Institute de Chicago. Al 53 va obrir el seu estudi, on feia d’il·lustrador freelance per revistes. Al 56 se’n va anar a viure a Nova York i va entrar en contacte amb el món de les performances i artistes com Allan Kaprow o George Segal, entre d’altres. Va començar a interessar-se per l’escultura, i va crear The Store (1960-61) al seu estudi, un espai performàtic on creava productes fets de guix i tela, i animava a l’espectador a endinsar-s’hi per poder observar les obres.
Al 77 es va carar amb Coosje van Bruggen, historiadora de l’art, crítica i escultora. Van treballar conjuntament creant escultures d’objectes quotidians a gran escala, com Mistos (1992), que es troba a Vall d’Hebron, Barcelona.
Com és el cas de la majoria d’artistes pop, l’obra d’Oldeburg gira sempre al voltant d’objectes quotidians de la cultura del consumisme: com culleres, sabates, però també menjar, com ara pastissos, spaghettis, pomes, sandvitxos o patates fregides, entre d’altres.
Trobem distintes litografies de l’artista en el que el tema principal és la pizza, com Pizza/palette (1996), o Flying Pizza del New York Ten (1964), una litografia impresa en tres colors. Al ser una litografia, en podem trobar còpies a alguns dels museus més presitigosos: al MoMA de Nova York, al Metropolitan, la Tate de Londres o al Museu d’Art Contemporani de Chicago, entre o a cases de subhastes tan prestigioses com Christie’s i Sotheby’s.
Així dons, basant-me en les litografies de pizzes d’Oldenburg, la recepta d’aquesta setmana és una pizza casolana, molt ràpida de preparar. És tal i com la preparam a casa, i a poc a poc l’hem anat perfeccionant al nostre gust: la massa es molt fina, i perquè no quedi humida colem la salsa de tomàquet. A més, personalment considero que less is more, així que pocs ingredients però de qualitat són la clau: formatge parmesano o grana padano rallat i mozzarella fresca. Per acabar, unes fulles d’alfabeugera fresca. Et deixo la videorecepta i la recepta escrita a continaució.
