Luis Egidio Meléndez (1716-1780) és un artista espanyol del barroc. Va néixer a Itàlia, però de familia espanyola, qui ja es dedicaven a l’art: el seu oncle era retratista i son pare miniaturista, amb qui es va formar, i va continuar la seva educació a …
Miquel Barceló Artigues (1957) és un artista mallorquí de Felanitx. Fill de Francisca Artigues, pintora i brodadora, que ha treballat amb el seu fill per brodar els seus dibuixos. Alguns dels treballs internacionals (i nacionals) més importants de Barceló són la Capella del Santíssim de …
Jaím Solomónovich Sutín, més conegut com Chaïm Soutine (1893-1943), fou un pintor bielorús criat en una família de jueus ortodoxos. Aquest és un fet que cal tenir en compte, ja que la seva comunitat no acceptava la seva carrera artística perquè pels jueus ortodoxos està prohibit realitzar imatges. Tot i això, al 1913, després d’acabar els seus estudis de belles arts va decidir partir a París, on va conèixer i va fer amistat a Modigliani i Marc Chagall.
Al 1927 va exposar per primer cop a la galeria de Henri Bing. Podem definir la producció artística de Chaïm Soutine com purament expressionsita. Pintava sempre amb el model davant, i fins i tot cercava per les carnisseries de París els trossos de carn amb el color adequat per la seva natura morta. Els seus referents artístics foren Van Gogh, El Greco o els Fauvistes, entre d’altres.
L’arribada dels Nazisme a França va fer que Soutine s’hagués d’amagar, al ser jueu, i això va acabar precipitadament amb la seva carrera artística. Al 43 va morir d’una úlcera.
Les obres més reconegudes de Soutine són les natures mortes i els retrats. En aquest cas, Natura morta amb rajada, és una obra de 1924, i és la versió que l’artista bielorús va fer de la pintura de Jean Siméon Chardin (1699-1779) Bodegó amb gat i rajada, de 1726, un llenç que molt probablement Soutine va poder contemplar al Louvre. En aquell moment la rajad era un aliment difícil d’aconseguir i per tant molt preuat. S’han volgut trobar distintes metàfores del que podria significar la rajada: com Crist a la creu, o bé una alegria del sexe femení amb un component sàdic, pel que fa al ganxo del que penja l’animal.
A la natura morta de Soutine, la rajada ocupa el centre de la composició escorxada, amb la boca oberta quasi de patiment, i les butzes per fora. A banda i banda hi veim dos atuells, amb unes estovalles i uns tomàquets al centre. És interessant la pinzellada frenètica que utilitzava sempre Soutine i els colors intensos.
Per a mi es inevitable veure aquesta obra i no pensar en el tumbet, un plat típic de Mallorca, molt semblant al ratatouille francès o a la samfaina, que es sol acompanyar d’ou fregit, carn o peix, i a casa sovint el feim amb rajada.
