Miquel Barceló i l’arròs de sípia (CAT)
Miquel Barceló Artigues (1957) és un artista mallorquí de Felanitx. Fill de Francisca Artigues, pintora i brodadora, que ha treballat amb el seu fill per brodar els seus dibuixos. Alguns dels treballs internacionals (i nacionals) més importants de Barceló són la Capella del Santíssim de la Seu de Mallorca, la Cúpula de Nacions Unides o el mural de la Biblioteca Nacional de França.
La mar i la fauna marina han estat un leitmotiv en la seva obra, per influència de Mallorca, tot i que la seva obra també rep influències de molts dels seus altres viatges, com de l’Himalaya, Nova York, o Mali, país en el que ha viscut llargues temporades. La seva obra es caracteritza per tenir textures i materialitat. Influenciat per Tàpies i Miró, al 74 va viatjar a París, on va conèixer l’obra de Jean Dubuffet i l’Art Brut. Va estudiar belles arts a Barcelona, i tornant a Mallorca es va unir al Taller Llunàtic.
Francisca Artigues i Miquel Barceló davant una de les seves obres. 
Capella del Santíssim, La Seu. 
Kraken central, 2015.
Amb els anys s’ha convertit en un dels artistes espanyols vius més cotitzats del món. Ha participat de fires internacional, com la Bienal de Sâo Paulo o la Documenta VII de Kassel. Al 86 va guanyar el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i al 2003 va ser Premi Príncep d’Astúries.
La sípia és un animal recurrent dins l’obra de Barceló, que s’adapta i es mimetitza amb les taques de pintura i els esquitxos característics de la seva obra, com podem veure a la pintura Sípia vella, de 2015.
«És tot una metàfora: la sípia com un ‘alien’. Forma part de la meva iconografia d’una forma molt natural. Són quadres molt influenciats pel buceig, com quasi tota la meva obra. Els quadres estan al terra i jo em sumerjo en apnea».
Miquel Barceló.
A més, existeix un documental titulat “El dia de la sípia”, en el que l’escriptor Enrique Vila-Matas visita el taller parisí de Barceló. Al film Barceló explica que li agraden les sípies pel seu moviment, que a l’hora de representar-les donen molt de moviment. De fet, va titular una de les seves exposicions Sipiesca.
Així doncs, basant-me en Miquel Barceló i la seva obra, la recepta d’aquesta setmana és un arròs de sípia amb la seva tinta, un plat que, a més, relaciono amb la Fira de la Sípia que es fa aquest cap de setmana a Alcúdia, per posar en valor aquest producte tant preuat que es pesca a la costa del municipi. A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita.
Arròs de sípia amb la seva tinta
Ingredientes
- 400 g d'arròs
- 4 sípies
- 4 gambes
- 1 ceba
- 1 tomàquet
- 2 l de brou (de verdures o de peix)
- 1 cullerada d'espècies d'arròs brut
- 1 pessic de pebre bo
- Sal
- Oli d'oliva
- 2 alls
- Julivert
- Safrà
Elaboración paso a paso
- El primer pas és netejar i pelar les sípies. Reservam la tinta i tallam el cos de la sípia a quadrats petits.
- Dins una olla fiquem el brou, les pells de la sípia i de les gambes, i ho posem a bollir.
- Tallam la ceba i el tomàquet. Sofregim primer la ceba i l'all, i a continuació hi afegim el tomàquet i rectifiquem de sal.
- A continuació hi afegim les espècies i el pebre bo, i hi afegim unes cullerades de brou, amb la tinta, i deixem que es cuini.
- Quan la sípia està cuita, dins una paellera afegim un bon raig d'oli i l'arròs per sofregir-lo lleugerament uns minuts, fins que quedi una mica daurat.
- Anem afegint el brou poc a poc a l'arròs, i els trossos de sípia.
- Mentre es cuina l'arròs, preparem una picada amb un all, un pessic de sal, safrà i el julivert. Quan està ben picat afegim unes cullerades de brou, i ho escampem per sobre de l'arròs.
- Torrem lleugerament les gambes i quan l'arròs està cuit les afegim a sobre.
- Encenem el forn a uns 170º durant uns minuts, perquè s'absorveixi en brou restant. I voilà!! Podem acompanyar l'arròs d'un allioli casolà.
