Etiqueta: segle XVII

Pieter de Hooch i la mantega casolana (cat)

Pieter de Hooch i la mantega casolana (cat)

Pieter de Hooch (1629-1684) va ser un pintor holandès del barroc, conegut sobretot per la seva pintura de gènere. Va pertànyer a la generació de l’edat daurada holandesa, com Rembrandt, de qui pren molta influència.  La majoria de les seves pintures, com les de Vermeer, 

Clara Peeters, les flors i el mahalabia (CAT)

Clara Peeters, les flors i el mahalabia (CAT)

Clara Peeters va ser una pintora flamenca del barroc del segle XVII, de la que tenim molt poca informació. Es creu que va néixer a Amberes, on va treballar, i no es coneix exactement la data, però la seva partida de baptisme data del 15 

Agnus Dei, Zurbarán i el xai al forn amb romaní (CAT)

Agnus Dei, Zurbarán i el xai al forn amb romaní (CAT)

L’anyell és un símbol vinculat a la religió per distints motius: Sant Joan Baptista va anomenar a Jesús “anyell de Déu” (Agnus Dei) per haver estat una víctima innocent, sacrificada pels pecats dels homes. A més, el xai en el cristianisme és un símbol de la mort de Crist i de la seva ressurecció, mentre que en el judaisme es sacrificava un xai el dia de Pasqua, en memòria de l’alliberament d’Egipte.

Iconogràficament, l’Agnus Dei es sol representar, ja en l’art paleocristià, com un anyell amb una aureòla, un estendard, i una ferida al pit. L’anyell representava per aquests primers cristians el martiri que va patir Crist a la creu. 

Agnus Dei, Zurbarán, 1635-40.

Aquest Agnus Dei és de Zurbarán, pintat entre el 1635 i 1640. Actualment es troba al Museu del Prado, de Madrid. En aquesta pintura no trobem els elements que habitualment ens ajuden a identificar l’Agnus Dei, però es coneixen cinc versions distintes d’aquesta obra, i alguna d’aquestes sí inclou la iconografia de l’anyell de Déu.

El xai, encara viu sobre una taula, presenta una actitud sacrificial, que el relaciona directament amb el concepte d’Agnus Dei. Aquesta obra, des del punt de vista temàtic, és molt interessant, ja que es situa entre una pintura religiosa i un bodegó, fet que demostra com de difuses eren les fronteres entre gèneres pictòrics. 

Així doncs, basant-me en aquesta obra mestra de Zurbarán, la recepta d’avui, Diumenge de Pasqua, és una cuixa de xai al forn, recepta que mengem a casa cada any per celebrar aquest dia. A continuació pots trobar la videorecepta i la recepta escrita! 

Cuixa de mè al forn

Eating Arts
La recepta que feim a casa cada any el Diumenge de Pasqua: Una cuixa de mè o xai al forn amb all i romaní.
Tiempo de preparación 15 min
Tiempo de cocción 2 h
Tiempo total 2 h 15 min
Plato Main Course
Cocina Mediterranean, Pascua
Raciones 4 persones

Ingredientes
  

  • 1 cuixa de mè
  • 3 pastanagues
  • 2 cebes
  • 4-5 alls
  • Romaní
  • Una tassa de brou
  • Oli d'oliva
  • Sal i pebre bo
  • Patates i moniatos per guarnició

Elaboración paso a paso
 

  • El primer pas és tallar i netejar les cebes i les pastanagues. No les hem de tallar molt petites, perquè dins el forn es poden cremar.
  • Pelem els alls i els tallem a làmines.
  • A continuació netejem la cuixa de mè i faim uns talls a la superfície, en els que ficarem l'all i el romaní.
  • Dins una safata de forn feim una base de romaní i posem a sobre la cuixa. Afegim sal, oli, pebre bo, una mica de brou (i un poquet de brandy, però és opcional). Ho portem al forn, calent a 220º, durant 15-20 minuts.
  • Ho traiem del forn i retirem la base de romaní, perquè no es cremi, i afegim la ceba i la pastanaga, amb més oli, sal i brou.
  • Ho tornem a ficar al forn, ara a 170º. Si es comença a torrar o cremar, podem tapar-ho amb paper d'alumini. S'ha de coure aproximadament durant 1 hora i mitja més.
  • Quan està cuit, nosaltres triturem la ceba i la pastanaga, per fer una mena de crema o salsa que acompanya la carn, tot i que es pot servir sense triturar. A més, ho acomanyem de patates i moniatos al forn.

Per saber-ne més:

Jan Steen, la família menjant ciurons i l’snack de ciuró vegà (CAT)

Jan Steen, la família menjant ciurons i l’snack de ciuró vegà (CAT)

Jan Havicksz Steen (1626-1679) va ser un pintor neerlandès barroc, famós per les seves escenes quotidianes, el que es coneix com pintura costumista o de gènere. Jan va nèixer a Leiden, a una família benestant de cervesers, feina que el mateix artista va compaginar amb 

Vermeer, la lletera i la llet preparada (CAT)

Vermeer, la lletera i la llet preparada (CAT)

Johannes Vermeer (1632 – 1675) va ser un pintor holandès del segle XVII, i un dels referents del barroc holandès, juntament amb Rembrandt. Son pare va ser teixidor, però tambè es va dedicar a ser marxant d’art, ofici que va heretar Johannes quan el seu