Etiqueta: segle XVII

Giovanna Garzoni, els cítrics i el gelat de llimona (CAT)

Giovanna Garzoni, els cítrics i el gelat de llimona (CAT)

Giovanna Garzoni (1600-1670) va ser una exitosa artista barroca, i una de les primeres (que es coneixen) en pintar natures mortes. Era una experta miniaturista, tot i que també va fer pintura religiosa i retrats. Sabem per la seva correspondència que el seu mestre va 

Pieter de Hooch i la mantega casolana (cat)

Pieter de Hooch i la mantega casolana (cat)

Pieter de Hooch (1629-1684) va ser un pintor holandès del barroc, conegut sobretot per la seva pintura de gènere. Va pertànyer a la generació de l’edat daurada holandesa, com Rembrandt, de qui pren molta influència.  La majoria de les seves pintures, com les de Vermeer, 

Clara Peeters, les flors i el mahalabia (CAT)

Clara Peeters, les flors i el mahalabia (CAT)

Clara Peeters va ser una pintora flamenca del barroc del segle XVII, de la que tenim molt poca informació. Es creu que va néixer a Amberes, on va treballar, i no es coneix exactement la data, però la seva partida de baptisme data del 15 de maig de 1594. Els estudiosos creuen que son pare va ser pintor, i de qui va aprendre l’art de la pintura. La primera obra que es coneix de l’artista és un bodegó amb galetes de 1607, quan Peeters tendria uns catorze anys, i la última de 1621. És sobretot coneguda pels seus bodegons i, de fet, va ser pionera en el gènere de les natures mortes als Països Baixos. 

Les seves obres ens ajuden a saber què es consumia i quins eren els productes de luxe de l’època als Països Baixos, ja que no només representa aliments, també rams de flors, luxoses copes daurades, vidre venecià, joies, porcellana xinesa o precioses safates i coberteria de plata, entre d’altres. 

Les pintures de Peeters estan plenes de detalls, i sovint trobem la seva firma amagada, inicials, o petits autoretrats en el reflex de les superfícies brillants. Aquest és un detall important, ja que sembla una forma de reivindicar-se com a pintora, introduint-se dins les seves obres. 

Es coneixen poques dones artistes d’aquest període, i per aquest motiu la figura de Peeters és tan important. Al Museu del Prado trobem quatre de les seves obres i, de fet, al 2016, Clara Peeters va ser la primera dona en protagonizar una exposició del Prado. 

Ram de flors, Clara Peeters, ca. 1612.

Basant-me en les flors, un element molt recurrent en els bodegons de Peeters, la recepta d’avui són unes postres fantàstiques que vaig descobrir durant un viatge a Marrakech, al restaurant de cuina libanesa Naranj. Poc després el vaig tornar a menjar a Muaré, a Palma, un restaurant de cuina mediterrània molt recomanable. El plat s’anomena mahalabia, i és una mena de natilla o panna cotta típica del Líban i d’altres paísos d’Orient Mitjà. El que més m’agrada d’aquest plat és el sabor floral que té, i la seva textura suau, que contrasta amb el cruixent dels festucs. Imagino que els quadres de Clara Peeters fan gust a mahalabia, per les flors i els fruits secs, dos elements molt comuns als seus bodegons. A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita!

Mahalabia

Eating Arts
Unes postres libaneses, a base de llet, fècula de blat de moro i fruits secs.
Tiempo de preparación 10 minutos
Tiempo de cocción 10 minutos
Plato Dulce
Cocina Mediterranean
Raciones 6 persones

Ingredientes
  

  • 600 g de llet
  • 200 g de nata +35 % mg
  • 70 g de sucre
  • 40 g de farina de blat de moro
  • Una cullerada d'aigua de roses o d'azahar
  • Roses seques, festucs, ametlles i coco per decorar

Elaboración paso a paso
 

  • El primer pas és posar dins una olla la llet, la nata i el sucre al foc.
  • Quan el sucre està dissolt afegim la farina de blat de moro, que podem disoldre amb un poc de llet dins un recipient perquè no quedin grums.
  • Anem remenant fins que es comenci a espessir, però sense que bulli.
  • Afegim l'aigua de roses o d'azahar. També es pot substituïr per vainilla o essència d'ametlles.
  • Posem la mescla dins tassonets i deixem que refredi dins la gelera un parell d'hores.
  • Abans de servir afegim pètals de rosa (comestibles), festucs, ametlles i coco sec. I voilà!

Per saber-ne més:

Agnus Dei, Zurbarán i el xai al forn amb romaní (CAT)

Agnus Dei, Zurbarán i el xai al forn amb romaní (CAT)

L’anyell és un símbol vinculat a la religió per distints motius: Sant Joan Baptista va anomenar a Jesús “anyell de Déu” (Agnus Dei) per haver estat una víctima innocent, sacrificada pels pecats dels homes. A més, el xai en el cristianisme és un símbol de 

Jan Steen, la família menjant ciurons i l’snack de ciuró vegà (CAT)

Jan Steen, la família menjant ciurons i l’snack de ciuró vegà (CAT)

Jan Havicksz Steen (1626-1679) va ser un pintor neerlandès barroc, famós per les seves escenes quotidianes, el que es coneix com pintura costumista o de gènere. Jan va nèixer a Leiden, a una família benestant de cervesers, feina que el mateix artista va compaginar amb