Lena Krasner (1908-1984), més coneguda com Lee Krasner, va ser una artista estatunidenca, i una pionera en l’expressionisme abstracte. Lena, filla d’uns migrants jueus, desde ben jove va saber que volia ser artista, i als catorze anys va ingressar becada la Women’s Art School de …
Ja vam parlar de Frida Kahlo en aquest post d’aquí fa uns anys, i avui, dia 8 de març, recuperam la seva figura. Amb els anys, i com comentavem al post anterior, Frida s’ha convertit en un icone feminista, però era realment feminista? Personalment no …
L’Op Art, conegut també com art òptic, és un moviment artístic sorgit a mitjans del segle XX de tendència abstracta, l’objectiu del qual és simular moviment i/o dimensió sobre una superfície plana, creant d’aquesta forma un trompe-l’œil, o il·lusió òptica.
Victor Vasarely (1906-1997) és considerat el pare de l’op art. Nascut a Hongria, va estudiar a Muhely, la Bauhaus de Budapest. Al 1930 Vasarely va deixar Hongria per anar-se’n a París, on va començar a fer anuncis publicitaris. Aquesta és considerada la seva primera etapa artística, entre els anys 30 i 40, i d’aquesta època és Zebra (1937). Vasarely va estudiar l’ús de línies superposades, llums, ombres i perspectives, establint d’aquesta forma els fonaments de l’art òptic. La segona etapa, entre 1948-50 es caracteritza per una obra més òptica, i la tercera etapa són els anys 60, més vinculada al tractament iconogràfic de l’astronomia i les ciències.
Vasarely ho va anomenar cinètica visual, i la percepció de l’espectador és essencial en l’op art, ja que es considera a l’ull de l’espectador com al creador únic de l’obra.
Zebra és considerada una de les primeres peces del moviment op-art. La primera vegada que Vasarely va representar-la va ser al 37, moment en que encara no es parlava d’art òptic. L’artista va seguir fent representacions de zebres durant tota la seva vida. Les ratlles de les zebres es confonen amb el fons perquè no hi ha contorn que delimiti les figures, creant així una il·lusió òptica.
Zebra No. 3 (III), Vasarely, 1984.
Així doncs, inspirant-me en l’obra op de Vasarely, la recepta d’aquesta setmana és un pastís marmolat, conegut originalment com marmorkuchen, o zebra cake, una recepta típica alemanya. A mi aquesta recepta em recorda als aniversaris de la meva amiga Vanessa, que és alemanya i sempre es prepara aquest pastís a casa seva quan hi ha celebracions. De fet, aquesta és la seva recepta familiar, que espero que us agradi!
Originalment es sol fer aquest pastís amb un motlle bundt, aquests motlles nòrdics amb un forat al mig, tot i que pots fer-ho exactament igual amb un motlle rodó convencional o un de plum cake, la clau està en anar fent capes de les dues masses per tal de crear el zebrejat característic. A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita!
Marmorkuhen
Eating Arts
Un pastís típic alemany de vainilla i xocolata amb un estampat de zebra o de marbre, que li dona nom: marmorkuhen o "pastís de marbre".
El primer pas és mesclar la mantega amb el sucre i batre fins que quedi una textura cremosa.
Anem afegint els ous un a un fins que s'integrin, i a continuació l'essència de vainilla.
A continuació afegim la farina a cullerades i el llevat. A continuació la llet i mesclem fins que quedi tot integrat.
El següent pas és dividir la massa en dos, una quedarà de color groc, i a l'altra afegim el cacao.
Engrassem el motlle i anem alternant cullerades de les distintes masses per tal de crear el dibuix.
Portem el motlle al forn, calent a 180º, durant uns 50 minuts (depèn una mica del forn i del motlle). Per comprovar que està fet podem introduir un escuradents, i si surt net el pastís està llest!
Podem servir-lo amb sucre glass per sobre o una cobertura de xocolata desfeta.
El suprematisme va ser un moviment artístic d’avanguarda encapçalat pel rus Kazimir Malevich (1878-1935). Un art no descriptiu i abstracte, basat en formes geomètriques simples i colors plans i primaris. Malevich va escriure el manifest suprematista al 1915, i al mateix any va presentar 39 de …
A més de les escultures blanes, Claes Oldenburg és conegut per participar de happenings. El happening normalment tenen com a centre la figura humana, però Oldenburg, al ser un artista pop, converteix els objetes en els protagonsites dels happenings. Sovint Oldenburg es centra en un …