Etiqueta: xocolata

Claes Oldenburg i les profiteroles (CAT)

Claes Oldenburg i les profiteroles (CAT)

A més de les escultures blanes, Claes Oldenburg és conegut per participar de happenings. El  happening normalment tenen com a centre la figura humana, però Oldenburg, al ser un artista pop, converteix els objetes en els protagonsites dels happenings.  Sovint Oldenburg es centra en un 

Claes Oldenburg, el floor cake i el pastís de xocolata esponjós (CAT)

Claes Oldenburg, el floor cake i el pastís de xocolata esponjós (CAT)

Com us vaig explicar la setmana passada aquí, Claes Oldenburg (1929) és un artista pop estatunidenc, conegut sobretot per les soft sculptures o escultures blanes, que va començar als anys 60, i que consisteixen en enormes escultures d’objectes quotidians, com ara hamburgueses, patates o sandvitxos, 

Arcimboldo (II): Retrats, llibres, roses i el pastisset de pasta de fulls amb festucs (CAT)

Arcimboldo (II): Retrats, llibres, roses i el pastisset de pasta de fulls amb festucs (CAT)

La setmana passada ja us vaig parlar del pintor italià Arcimboldo (1527-1593) i del manierisme. És per això que avui us parlaré una mica més en profunditat de la seva vida i la seva obra i, a més, m’inspiraré amb dues de les seves obres per la recepta d’avui, tot en relació amb la diada de Sant JordiSi et vas perdre la recepta de l’any passat aquí pots la pots veure

Arcimboldo va néixer a Milà, en una familia de pintors, i es va formar amb son pare, Biaggio, qui treballava com artista i vidrier a la catedral. El primer registre que es té d’Arcimboldo com pintor és al 1549, com a dibuixant de cartrons per les vidrieres de la catedral de Milà. Va treballar amb son pare i també amb Tiziano, entre d’altres, però sens dubte el seu moment més esplendorós va ser treballant a la cort de Viena, convidat per Maximilià II. Allà va pintar les seves obres més reconegudes, com les Quatre Estacions, que va començar al 1563. 

A la cort va treballar primer com a pintor de càmera de l’emperador Ferran I, però també per l’emperador Maximilià II, realitzant no només obres, sinó decorats i vestits per espectacles, i pel seu fill Rodolf II, per qui va realitzar una de les seves obres més reconegudes, retrat vegetal de l’emperador Rodolf II (Ca. 1590). Aquest va ser el darrer encàrrec de l’artista a la cort del sobirà, i el va retratar com si es tractés de la deïtat romana Vertumno, associat a l’abundància de la natura, a partir d’una complexa composició de flors i vegetals. Amb aquesta obra volia representar la identitat de l’emperador com si fos un deu, per simbolitzar la pau i l’abundància del Sacre Imperi. 

Les seves obres són úniques i molt especials, i fan fàcilment reconeixible al pintor italià. Tot i els seus bodegons antropomorfs de flors i verdures, que són els més coneguts, també va fer-ne amb altres elements com animals i distints objectes, un d’ells és El Bibliotecari (Ca. 1566).

Aquesta pintura és un oli sobre llenç de Ca. 1566. És un retrat de l’humanista i historiador Wolfgang Lazius (1514-1565), qui també va formar part de la cort del Sacre Imperi romànogermànic. És interessant veure com Arcimboldo relacionava la temàtica dels objectes que utilitzava amb la personalitat o l’ofici del retratat, en aquest cas, un erudit, amb una pila de llibres i pepers. En l’actualitat aquesta obra forma part de la col·lecció de Skokloster Castle, Suècia.  

Així doncs, per la recepta de Sant Jordi d’aquest any m’he basat no amb una sinó amb dues de les obres d’Arcimboldo: El Bibliotecari, pels llibres i els fulls, i La Primavera, per les roses. D’aquesta forma, la recepta d’avui és un pastisset de pasta de fulls amb una ganache de festucs (o pistatxos), gerds i pètals de rosa secs. Aquest plat és molt fàcil de preparar, com veureu a continuació, però aconseguim un resultat molt professional! Per fer la ganache de festucs jo he utilitzat crema de festucs de My body genius, tot i que la podeu fer directament a casa o utilitzar altres marques, sempre vigilant que sigui 100% de festuc! A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita. 

Pasta de fulls amb ganache de festucs

Eating Arts
Aquesta recepta inspirada per les obres d'Arcimboldo és la meva proposta per aquest Sant Jordi 2021: els fulls de la pasta representen els llibres i els pètals de rosa seca comesibles per les roses de Sant Jordi. Tot això acompanyat per una deliciosa ganache de festucs i gerds, que contrasten perfectament amb la dolçor de la ganache.
Tiempo de preparación 1 h
Tiempo de cocción 20 min
Tiempo total 1 h 20 min
Plato Dessert
Raciones 6 raccions

Ingredientes
  

  • 1 rotlle de pasta de fulls
  • 200 ml nata amb +35% de m.g.
  • 200 g de xocolata blanca
  • 2-3 cullerades de crema de festucs
  • Gerds al gust
  • Festucs picats sense sal
  • Pètals de rosa secs comestibles

Elaboración paso a paso
 

  • El primer pas és tallar la pasta de fulls. Ho podem fer amb un motlle o directament amb un ganivet, mesurant que totes les parts siguin iguals.
  • A continuació col·loquem la pasta entre dos papers de forn i dues safates de forn, d'aquesta forma la pasta no pujarà massa. La fiquem al forn calent, a uns 200º durant 10 minuts. Jo vaig haver de fer dues fornades, ja que s'han de separar les peces de pasta perquè no s'aferrin. Quan la pasta està cuita podem llevar la safata i el paper de forn que la cobreix perquè quedin daurades per sobre.
  • Mentre es cou la pasta preparem la ganache: posem la nata dins una olla i la portem al foc. Quan arrenqui el bull hi afegim la xocolata blanca i la fonem. Quan la mescla sigui uniforme hi afegim unes cullerades de crema de festuc, i deixem la mescla reposar dins la gelera, prop d'una hora o find que estigui ben freda
  • Quan la ganache està freda la muntem amb unes varilles elèctriques i ho fiquem dins una mànega pastissera.
  • Sobre una capa de pasta de fulls anem col·locant la ganache amb la mànega pastissera, i a continuació hi col·loquem festucs picats i gerds. Afegim una segona capa de pasta de fulls i repetim el procediment, i a més hi afegim pètals de rosa per decorar.

Per saber-ne més:

Piero della Francesca, la sacra conversazione i l’ou de Pasqua  (cat)

Piero della Francesca, la sacra conversazione i l’ou de Pasqua (cat)

Piero della Francesca (1419-1492) va ser un artista i matemàtic italià, nascut a Mantua en el període renaixentista conegut com quattrocento. Fill d’una família benestant de mercaders, va tenir fàcil accés a una bona formació i va cursar estudis universitaris, que li van permetre escriure 

Diego Velázquez II: Las Meninas, la bucarofàgia i la tasseta de xocolata (CAT)

Diego Velázquez II: Las Meninas, la bucarofàgia i la tasseta de xocolata (CAT)

Durant el segle XVI i XVII es va establir com a costum entre les dames de la cort i de la noblesa consumir búcaros, petites gerretes de fang, que s’utilitzaven com a mètode anticonceptiu i per mantenir la pell blanca. Amb la ingesta continuada d’aquest