Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) és un pintor francès del segle XIX. Juntament amb Monet, és una de les cares més reconegudes de l’impressionisme. Tot i que Monet va centrar-se més en paisatges, i Renoir en la figura humana, ambdós coincidien en certs aspectes, com el rebuig …
Dorothea Tanning (1910-2012) va ser una de les artistes més prolíferes i polifacètiques del segle XX. Originària d’Illinois, Estats Units, des de ben petita va interessar-se per l’art, però no va ser fins al 1936 quan a Nova York va visitar l’exposició “Fantastic Art, Dada, …
Se’ns dubte un dels productes més consumits durant les festes de Nadal és la xocolata, que podem trobar en distints formats: torrons, bombons o xocolata desfeta, que es combinable amb milers de quemullars, com ara xurros, ensaïmades, coques de patata, o quarto, i tortells de reis.
La xocolata originàriament era una beguda provinent d’Amèrica Llatina, en concret de Mèxic, i com a tal no va arribar a Europa fins que els espanyols, encapçalats per Hernan Cortés, la portar cap al vell continent.
La xocolata com a beguda, que s’endolcia amb canya de sucre, va agradar molt tant a l’església com a la monarquia i noblesa espanyola, que van convertir el seu consum en tot un esdeveniment, sobretot a la cort, des d’on es va extendre a la resta de corts europees.
Fou el marquès de Mancera, Pedro Álvarez de Toledo y Leiva (1585-1654), virrei del Perú, qui va inventar unes petites safates amb coll rodó, semblants a les oueres, que permetien servir la xocolata sense que aquesta vessés sobre els vestits de les senyores. Aquest petit utensili, que van ser anomenat mancerina gràcies al seu inventor, servia per col·locar a dins la xicra, una petita tassa sense ances que contenia la xocolata desfeta. Així dons, les mancerines es van utilitzar des del segle XVIII fins mitjans de segle XX, i fou el taller de ceràmica d’Alcora un dels principals fabricants.
Tot i que en l’actualitat sembla un utensili un tant estrany, va ser bastant utilitzat en el seu moment, tant és així que en alguns dels cartrons de Francisco de Goya, del segle XVIII, podem veure venedors amb recipients per a preparar xocolata com les mancerinas i pocillos.
El fet de que en l’actualitat mengem xocolata en dates assenyalades i moments especials està molt relacionat amb el fet de que consumís a les festes de la cort, ja que era tot un esdeveniment que pocs es podien permetre.
La meva recepta de xocolata fosa és una mica peculiar, al afegir-hi canyella, anís i nou moscada, que li aporta un toc únic. A sobre, una deliciosa capa de nata. A més d’aquestes espècies podeu afegir-hi els ingredients que més us agradin: pebre bo o clau, taronja rallada o vainilla. Ideal per acompanyar el tortell de reis!
