Autor: Eating Arts

Rirkrit Tiravanija i el curri (cat)

Rirkrit Tiravanija i el curri (cat)

Rirkrit Tiravanija (Buenos Aires, Argentina, 1961) és un artista contemporani tailandès, que actualment viu a cavall entre Nova York, Berlín i Chiang Mai. A més d’artista, Tiravanija també és professor a la Universitat de Columbia i comisari. La seva obra es basa en instalació espais 

Pieter de Hooch y la mantequilla casera (ESP)

Pieter de Hooch y la mantequilla casera (ESP)

Pieter de Hooch (1629-1684) fue un pintor holandés del barroco, conocido sobre todo por su pintura de género. Perteneció a la generación de la edad dorada holandesa, como Rembrandt, quien lo influenció.  La mayoría de sus pinturas, como las de Vermeer, son interiores, donde cabe 

Pieter de Hooch i la mantega casolana (cat)

Pieter de Hooch i la mantega casolana (cat)

Pieter de Hooch (1629-1684) va ser un pintor holandès del barroc, conegut sobretot per la seva pintura de gènere. Va pertànyer a la generació de l’edat daurada holandesa, com Rembrandt, de qui pren molta influència. 

La majoria de les seves pintures, com les de Vermeer, són interiors, on cal destacar la iluminació i la perspectiva en distints plans, ja que és habitual en la seva obra trobar més d’una estança. Els personatges es troben actuant dins aquests espais, o bé menjant i beguent, parlant o fent tasques de la llar. Els petits detalls dels seus olis són espectaculars, i és interessant observar-los amb deteniment.

A l’oli Dona preparant pa amb mantega per un nen, de 1600-1663, trobem, tal i com indica el títol, una dona asseguda preparant un pa amb mantega, mentre el nen, que sosté el seu capell entre les mans, espera pacient. Com dèiem abans, trobem aquesta perspectiva holandesa, que ens permet observar el carrer desde dins l’estança. A l’altra banda del carrer hi ha l’escola, i podem pensar que la mare prepara el berenar al seu fill per anar-hi.

Dona preparant pa amb mantega per un nen, Pieter de Hooch, 1600-1663.

És interessant observar tots els petits detalls de l’obra: desde les rajoles vermelles, que canvien entre estança i estança, les sabates i la vestimenta,  els detalls de la fusta o com entra la llum entre els vidres. Rere aquesta pintura hi ha una moralitat, ja que sobre l’esquinzell de la porta hi trobem uns llibres i una espelma encesa, que simbolitzen la “il·luminació” que aporta l’educació. 

Basant-me en aquesta obra, la recepta d’avui és una mantega casolana, soprenentment senzilla de preparar i que dona mil voltes a la que podem comprar als supermercats. L’únic ingredient que necessitem és nata! (I una bona batedora). A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita. 

Eating Arts

Mantega casolana

Una forma molt senzilla de preparar mantega casolana, amb només un ingredient!
Tiempo de preparación 20 minutos
Tiempo Total 20 minutos

Ingredientes
  

  • 500 ml de nata (+ 35% m.g.)

Method
 

  1. El primer pas és posar la nata dins una batedora, com si haguéssim de fer nata muntada.
  2. Quan la nata estigui muntada continuem batent fins que es separi la grassa del suero.
  3. És molt important colar la mantega amb un drap per eliminar tot el suero, i d'aquesta forma es conservarà més estona.
  4. La fiquem dins aigua molt freda per acabar de netejar-la, i a continuació la fiquem dins un pot de vidre per concervar-la a la nevera.
  5. Podem utilitzar-la sobre carn o peix, pa o verdures. Amb sal, sucre o sola. Té un gust molt més intens i cremós que la mantega de supermercat.

Per saber-ne més:

David Hockney, los paisajes de colores y el pose bowl (ESP)

David Hockney, los paisajes de colores y el pose bowl (ESP)

David Hockney es uno de los artistas contemporáneos que más me gustan, y ya hablamos de él hace unos años aquí. Sus pinturas tienen un aire naïf que te atrapa. Son obras aparentemente fáciles, pero muy bien construidas. De hecho, acabé de enamorarme del artista 

David Hockey, els paisatges de colors i el poke bowl (CAT)

David Hockey, els paisatges de colors i el poke bowl (CAT)

David Hockney és un dels artistes contemporanis que més m’agraden, i ja vam parlar d’ell fa uns anys en aquest post d’aquí. Les seves pintures tenen un aire naïf que t’atrapa. Són obres aparentment fàcils, però molt ben construïdes. De fet, vaig acabar d’enamorar-me de