Botticelli, la Venus i les petxines a la planxa I (CAT)
Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, més conegut com Sandro Botticelli (1445-1510), fou un pintor florentí renaixentista del quattrocento. El sobrenom de Botticelli ve degut a que al seu germà major l’anomenaven Botticello. Va ser aprenent de Filippo Lippi, de qui va prendre gran influència, tot i que va iniciar-se en l’orfebreria, i al 1470 va obrir el seu propi taller. D’aquest començament és l’Adoració del Reis Mags, 1475, una de les seves obres més reconegudes.
Botticelli durant un temps va ser el pintor molt reconegut, i va realitzar encàrrecs per figures com els Medici o el mateix papa Sixt IV, que va encarregar-li decorar una part de la Capella Sixtina.
Camila i el centaure, 1482 
La Primavera, ca. 1482.
Botticelli durant un temps va ser el pintor molt reconegut, i va realitzar encàrrecs per figures com els Medici o el mateix papa Sixt IV, que va encarregar-li decorar una part de la Capella Sixtina.
Tot i això, sense cap dubte podem afirmar que les obres més conegudes de Botticelli són les al·legories neoplatòniques. Aquestes obres són pintures amb temàtica mitològica i són al·legories de l’amor: La Primavera (ca. 1482), Camila i el centaure (1482), Venus i Mart (1483) o El naixement de Venus (ca. 1485). Es creu que aquestes obres estan vinculades entre sí perquè en totes elles es mostra l’ideal de l’amor tal i com el va desenvolupar el fisosof neoplatònic Marisilo Ficino, qui considerava l’amor com una dicotomia composta pel desig terrenal, físic i espiritual; una contraposició entre la sensualitat i la intel·lectualitat, entra la matèria i l’esperit.
Es creu que El naixement de Venus va ser un encàrrec que van realitzar els Medici al pintor, on es representa a la deessa desembarcant a la illa de Citeres (Xipre), i no el seu naixement. A l’esquerra de la Venus trobem el déu del vent Zèfir i la nimfa Cloris, que representen la unió neoplatònica de la matèria i l’esperit. A la dreta, una nimfa acull a la deessa, que sens dubte ens pot recordar a la Primavera. Al seu darrere trobem llorer, una al·lusió a la casa Medici.
Al centre de la composició apareix la Venus sobre una petxina, nua, com a senyal de puresa, i es tapa amb les mans i els cabells. Lluny d’una interpretació eròtica, la deesa representa l’ideal d’inteligència pura.
Es creu que Botticelli va prendre a Simonetta Vespucci (1453-1476) com a model per la seva Venus. La Bella Simonetta va ser la musa de molts pintors durant el Renaixement, i es considerava que era la dona ideal.
Com no podria ser d’altra forma, aquesta coneguda obra m’ha inspirat unes petxines o vieires, un plat molt senzill i un dels millors entrants per preparar en aquestes dates.
Petxines o vieires a la planxa
Ingredientes
- Petixnes o vieires (2 o 3 per persona)
- Oli d'oliva
- Sal gruixuda
- Julivert
Elaboración paso a paso
- El primer pas és separar la carn de la petxina, que guardem per emplatar-les a continuació.
- Netejem la carn amb aigua freda, per llevar un poc l'arena que puguin portar.
- Sobre una paella ben calenta i amb un raig d'oli, col·loquem les petxines, que es dorin per cada un dels costats, un parell de minuts.
- Les tornem a col·locar sobre les petxines (que també haruem fet net), amb un poc de sal per sobre i una fulleta de julivert (també podem fer una mescla amb all i julivert picat, tot i que això enmascara una mica el sabor del molusc). I voilà, llestes per servir!
