La incertesa del poeta, de Chirico i el banana bread (CAT)

La incertesa del  poeta, de Chirico i el banana bread (CAT)

Giorgio de Chirico (1888-1978) fou un pintor grec, pare de la pintura metafísica, una corrent que sorgeix a Itàlia en paral·lel al futurisme. De Chirico allà cap als anys 10 del segle passat es va instal·lar a Itàlia, en concret a Florència. Al 1917 es troba amb Carlo Carrà (1881-1966) a la ciutat de Carrara, i és quan es dóna per iniciat el moviment. 

Les seves obres són molt característiques, amb espais arquitectònics sovint buits i amb ombres molt marcades, que transmeten una sensació una mica angoixant a l’espectador. A més de les seves representatives arquitectures, un altre element molt recurrent en la seva obra són les escultures, sovint fora cap, que tenen relació amb el seu origen, Grècia, i amb Florència, dos llocs reconeguts en distints moment històrics per la seva producció escultòrica. El tercer element a destacar són els vaixells o els trens que es veuen sempre a la llunyania, sovint només una part, com les veles i els màstils dels vaixells (tal i com passa amb la incertesa del poeta). 

Piazza d’Italia, Giorgio de Chirico, 1913.

Les línies són rectes i marcades, i la seva paleta també és recurrent. Al 17, quan es troba amb Carrà, comença a substituir les escultures per uns personatges mecanoformes, que quasi semblen maniquís. La obra de De Chirico serà una gran influència per la la pintura surrealista.

Un altre punt important de la seva producció artística són els seus escrits, que ens ajuden a entendre els seus objectius i els seus pensaments.

En la construcción de las ciudades, en la forma arquitectónica de las casas, de las plazas, de los jardines y de los paisajes públicos, de los puertos, de las estaciones ferroviarias, etc., se encuentran las bases de una gran estética metafísica. Los griegos tuvieron un cierto escrúpulo en tales construcciones, guiados por su sentido estético-filosófico: los pórticos, los paseos sombreados, las terrazas erigidas como plataformas ante los grandes espectáculos, de la naturaleza (Homero, Esquilo); la tragedia de la serenidad. En Italia tenemos modernos y admirables ejemplos de tales construcciones. Por lo que respeta a Italia su origen psicológico es para mí oscuro, he meditado mucho sobre este problema de la metafísica arquitectónica italiana y toda mi pintura de los años 1910, 11, 12, 13, 14 toca este problema. 

“Sull’arte metafisica”, publicat a Valori .Plastici, nos. IV-V, abril-maig, 1919.


A la incertesa del poeta podem veure moltes de les característiques mencionades anteriorment: En primer pla una estàtua d’un tors femení i un raïm de plàtans. Dos objectes descontextualitzats, però que junts formen una natura morta. A la dreta una arquitectura d’arcs de mig punt que crea una ombra allargada, i al fons un tren rere una paret de bloquets i el màstil d’un vaixell. La perspectiva està distorsionada, i això ene transmet una sensació angoixant, com si alguna cosa no acabés d’encaixar.

The Uncertainty of the Poet, Giorgio de Chirico, 1913. Tate Modern.

La recepta que us proposo és del llibre Nueva York, recetas de culto, tot i que en comptes de nata 30% m.g., jo he utilitzat llet evaporada, que conté manco grassa. Per altra banda he disminuït la quanitat de sucre, tot i que el resultat és espectacular, i un plat fantàstic per aprofitar els plàtans una mica madurs que ja ningú es vol menjar.

Pa de plàtan

Eating Arts
El pa de plàtan o banana bread és un dolç molt típic de la cuina novayorkesa. Un pastís dolç, semblant a un pa, amb plàtan, xocolata i canyella. La millor opció per aprofitar aquells plàtans madurs i no llençar-los!
Tiempo de preparación 5 min
Tiempo de cocción 55 min
Tiempo total 1 h
Plato Dessert
Cocina American

Ingredientes
  

  • 165 g de farina de blat
  • 50 g de blat sarraí
  • 50 g de sucre o panela
  • 1'5 cullaradeta de llevat químic
  • 1 cullaradeta de canyella
  • 5 cullarades d'oli de girasol
  • 2 ous
  • 175 g de nata (jo he utilitzat llet evaporada, que conté manco matèria grassa)
  • 1 cullaradeta de vainilla
  • 2 plàtans molt madurs
  • 100 g de xocolata per a postres

Elaboración paso a paso
 

  • Primerament mesclem i tamisem la farina de blat i la de sarraí, el llevat, el sucre i la canyella.
  • A continuació, per separat, mesclem la nata i els ous, la vainilla i l'oli.
  • Piquem la xocolata amb un ganivet per a fer-ne petits trossets. També poden utillitzar gotes de xocolata, però aquestes solen portar més sucre que la xocolata negra per a postres que jo utilitzo.
  • Pelem els dos plàtans i els eixafem amb una forquilla. Jo he guardat dues tires de plàtan per decorar la superfície del pastís.
  • A continuació mesclem i batem els ingredients líquids i sòlids. Quan estigui la mescla feta afegim la xocolata i el plàtan i tornem a mesclar.
  • Fiquem la mescla dins un motlle de plum-cake que haurem engrassat prèviament, i a sobre col·loquem les tires de plàtan i una mica més de xocolata picada per decorar. Ho portem al forn, ja calent a 180º, durant uns 45 minuts.
  • Passat els 45 minuts, amb paper d'alumini tapem la superfície del pastis i deixem que es cuini durant 10 minuts més, evitant així que la part de sobre es cremi.
  • I voilà! (Abans de tallar-lo hem de deixar que es refredi una mica)

Per saber-ne més:



Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Recipe Rating