Rothko, centre blanc i la panna cotta de colors (cat)

Rothko, centre blanc i la panna cotta de colors (cat)

Marcus Rothkowitzm, més conegut com Mark Rothko (1903-1970), va ser un artista estatunidenc d’origen rus. Juntament amb Pollock, una de les estrelles de l’expressionisme abstracte. Pollock de la vessant coneguda com Action Painting (del que us vaig parlar fa uns quants mesos aquí) i Rothko del color-field painting, que es podria traduir com taques cromàtiques, ja que el germen d’aquesta corrent són grans taques de colors. 

Rothko va néixer a Rússia, i al 1910 es va mudar amb la seva família a Portland, Oregon. Va ser un estudiant d’excel·lents, i es va interessar per la música, la literatura i el teatre. Al 1924 es va matricular a l’Art Students League a Nova York. Allà va estudiar amb Max Weber, qui li va transmetre la seva passió per Cézanne, els fauvistes i els cubistes, i de fet, en els primer passos de Rothko dins la pintura podem trobar aquesta influència del protocubisme, i en els seguents anys segueix una corrent més surrealista, que recorda molt a Gorky i Miró (idol arcaic, de 1944). Al 1945 Rothko exposa de forma individual a Art of This Century, la galeria de Peggy Guggenheim. 

És cap al 46 quan comença amb les seccions i s’interessa per la transició de colors, quan entra en contacte amb Clyfford Still, un dels pares de l’abstracció lívida. I cap al 49-50 arriba a l’estil més madur (i més conegut de l’artista). Pinta llenços de gran format a partir de taques de color que va superposant i difuminant lleugerament, creant un efecte de flou. La seva és una pintura feta per capes, diluent molt el color. Per entendre la seva obra s’han de tenir en compte la vinculació d’elements expressius i emocionals. L’emotivitat a partir del color, que té sempre un component piscològic. De fet, la crítica va asociar a Rothko amb l’action painting, tot i que ell ho va rebutjar, ja que no li agradava la idea de la pintura d’acció, la seva era una pintura molt metòdica i gens impulsiva. 

Amb el pas de les dècades va utilitzant menys colors i amplia el camp de colors, i és cap al 64 quan comença la seva etapa fosca o negra. Aquest fet està relacionat amb la seva crisi depressiva. Això es veu reflectit a les seves obres perquè ja quasi no utiliza tanques de colors. 

Centre blanc (White center o yellow, pink and lavender on rose) és una oli de 1950. Sotheby’s va vendre aquesta obra al 2007 pel valor de 72,84 milions de dòlars, essent en el seu moment la pintura més cara del món. Aquesta obra va ser de Rockefeller, qui la va adquirir per 8500 dòlars, una quantitat ridicula devora la xifra exorbitant que va aconseguir al 2007. 

Centre blanc (yellow, pink and lavender on rose), Marc Rothko, 1950.

Aquest llenç, que fa 2’05 x 1’41 metres, està dividir per bandes de color horitzontal. Veim una zona superior groga, una línia oscura que divideix el llenç, el centre blanc que dona nom a la composició i un camp rosat a la part inferior. La lluminositat de l’obra s’aconsegueix a partir de fines capes d’oli, quasi com les veladures flamenques, que permeten veure el color que hi ha a sota. 

La intenció de Rothko era submergir a l’espectador dins el color, i que aquest observés la pintura durant molta estona. De fet, les obres de Rothko s’han de veure en viu per poder entendre-les i captar-les. 

Basant-me en aquesta obra de Rothko, la recepta d’aquesta setmana és una panna cotta de gerds amb coulis de mango i una fina capa de xocolata, per recrear les veladures de Centre Blanc. A continuació us deixo la recepta escrita i la videorecepta! 

Panna cotta de gerds amb coulis de mango

Eating Arts
Una deliciosa panna cotta de gerds amb coulis de mango i una fina capa de xocolata per recrear l'oli de Rothko "centre blanc".
Tiempo de preparación 2 h
Tiempo de cocción 10 min
Tiempo total 2 h 10 min
Plato Dessert
Cocina Italian

Ingredientes
  

  • 1 mango
  • 125 g de gerds
  • 250 ml nata amb 35% de m. g.
  • 250 g llet
  • 50 g sucre
  • 4 fulles de gelatina
  • 100 g d'almívar (una part de sucre per una part d'aigua)
  • Xocolata negra
  • 1 cullerada d'oli de coco (opcional)
  • Aigua freda

Elaboración paso a paso
 

  • El primer pas és hidratar la gelatina dins aigua freda durant uns cinc minuts.
  • Mentre s'hidrata, dins una olla mesclem el sucre, la nata i la llet, i ho portem al foc. No ha de bullir, però s'ha d'encalentir i s'ha de fondre el sucre. Quan estigui hi afegim la gelatina hidratada i mesclem perquè es fongui amb la calentor residual de la nata i la llet calenta.
  • Triturem el mango amb dues o tres cullerades d'almívar, que es pot preparar de forma casolana encalentint una part de sucre i una d'aigua durant uns cinc minuts (per exemple: 100 g de sucre i 100 g d'aigua dins una olla fins que la mescla quedi líquida i una mica espessa). La quantitat d'almívar pot variar, ja que depèn de la dolçor del mango en podem afegir més o manco. Ho triturem junt fins que quedi un puré uniforme.
  • Feim el mateix amb els gerds, afegint un parell de cullerades d'almívar, ho triturem i colem la mescla per evitar que quedin els pinyols.
  • Separem la mescla de llet i nata en dos, i en una de les parts afegim els gerds triturats i mesclem bé.
  • A continuació, col·loquem la mescla amb els gerds dins tassonets i els portem al congelador durant una hora aproximadament, fins que la gelatina faci efecte.
  • El següent pas és col·locar la segona capa de nata i llet dins els tassonets, i deixem de nou que refredi la mescla.
  • A continuació fonem unes pastilles de xocolata negra amb una cullerada d'oli de coco perquè quedi més líquid (l'oli de coco és completament opcional), i en col·loquem una capa fina sobre la panna cotta. Deixem refredar uns 5-10 minuts dins el congelador.
  • Per últim, col·loquem el coulis de mango per sobre, i voilà!! Ara, abans de consumir-ho és millor deixar-ho unes hores a la gelera.

Per saber-ne més:



Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Recipe Rating