La setmana passada ja us vaig contar una mica qui va ser Sandro Botticelli (1445-1510) en aquest post: Va començar a aprendre l’ofici d’orfebre, tot i que poc després va passar a ser aprenent de Filippo Lippi, del 1464 al 67 i, al 1470, va …
Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, más conocido como Sandro Botticelli (1445-1510), fue un pintor florentino renacentista del quattrocento. El apodo de Botticelli viene debido a que su hermano mayor era llamado Botticelli. Fue aprendiz de Filippo Lippi, de quien tuvo gran influencia. A pesar …
Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, més conegut com Sandro Botticelli (1445-1510), fou un pintor florentí renaixentista del quattrocento. El sobrenom de Botticelli ve degut a que al seu germà major l’anomenaven Botticello. Va ser aprenent de Filippo Lippi, de qui va prendre gran influència, tot i que va iniciar-se en l’orfebreria, i al 1470 va obrir el seu propi taller. D’aquest començament és l’Adoració del Reis Mags, 1475, una de les seves obres més reconegudes.
Botticelli durant un temps va ser el pintor molt reconegut, i va realitzar encàrrecs per figures com els Medici o el mateix papa Sixt IV, que va encarregar-li decorar una part de la Capella Sixtina.
Botticelli durant un temps va ser el pintor molt reconegut, i va realitzar encàrrecs per figures com els Medici o el mateix papa Sixt IV, que va encarregar-li decorar una part de la Capella Sixtina.
Tot i això, sense cap dubte podem afirmar que les obres més conegudes de Botticelli són les al·legories neoplatòniques. Aquestes obres són pintures amb temàtica mitològica i són al·legories de l’amor: La Primavera (ca. 1482), Camila i el centaure (1482), Venus i Mart (1483) o El naixement de Venus (ca. 1485). Es creu que aquestes obres estan vinculades entre sí perquè en totes elles es mostra l’ideal de l’amor tal i com el va desenvolupar el fisosof neoplatònic Marisilo Ficino, qui considerava l’amor com una dicotomia composta pel desig terrenal, físic i espiritual; una contraposició entre la sensualitat i la intel·lectualitat, entra la matèria i l’esperit.
Es creu que El naixement de Venus va ser un encàrrec que van realitzar els Medici al pintor, on es representa a la deessa desembarcant a la illa de Citeres (Xipre), i no el seu naixement. A l’esquerra de la Venus trobem el déu del vent Zèfir i la nimfa Cloris, que representen la unió neoplatònica de la matèria i l’esperit. A la dreta, una nimfa acull a la deessa, que sens dubte ens pot recordar a la Primavera. Al seu darrere trobem llorer, una al·lusió a la casa Medici.
Al centre de la composició apareix la Venus sobre una petxina, nua, com a senyal de puresa, i es tapa amb les mans i els cabells. Lluny d’una interpretació eròtica, la deesa representa l’ideal d’inteligència pura.
Es creu que Botticelli va prendre a Simonetta Vespucci (1453-1476) com a model per la seva Venus. La Bella Simonetta va ser la musa de molts pintors durant el Renaixement, i es considerava que era la dona ideal.
Com no podria ser d’altra forma, aquesta coneguda obra m’ha inspirat unes petxines o vieires, un plat molt senzill i un dels millors entrants per preparar en aquestes dates.
Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) es un pintor francés del siglo XIX. Junto con Monet, es una de las caras más reconocidas del impresionismo. A pesar de que Monet se centró en los paisajes y Renoir en la figura humana, ambos coincidían en ciertos aspectos, como el …
Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) és un pintor francès del segle XIX. Juntament amb Monet, és una de les cares més reconegudes de l’impressionisme. Tot i que Monet va centrar-se més en paisatges, i Renoir en la figura humana, ambdós coincidien en certs aspectes, com el rebuig …