Jackson Pollock (1912-1956) és un dels artistes estatunidencs més reconeguts del segle XX, i una de les cares més representatives de l‘expressionisme abstracte, el primer estil artístic purament estadiunidenc. Darrere l’expressionisme abstracte trobem el pilar teòric del crític Clement Greenberg.

Degut a la feina de son pare, que era agrimensor, Jackson Pollock durant la seva infantesa va haver de viatjar per tot el país, i va entrar en contacte amb pobles nadius i amb les granges de la post-depressió. Pollock va començar estudiant art a la Manual Arts High School de Los Angeles, al 1928, i dos anys després se’n va anar a Nova York per estudiar a l’Art Students, amb Thomas Hart Benton. Va conèixer el muralisme mexicà, de la mà de Diego Rivera i Siqueiros, i es va començar a interesar per la pintura de gran format. En aquest període va treballar per la Federal Art Project, i al 39 va veure el Guernica de Picasso, que es convertiria en un altre dels seus referents. 

La seva mecenes va ser Peggy Guggenheim, assessorada per Duchamp, i la primera exposició de Pollock va ser a la galeria de Peggy, Art of This Century, al 1943. D’aquest any és Mural, la obra que marca l’abans i el després de Pollock: és la obra que arranca l’expressionisme abstracte. No és abstracció del tot, podem trobar encara elements de la realitat, però no podem parlar de fons. El color està escampat per tot el quadre. Es diu que va ser un quadre fet de forma visceral en una sola nit, però això no es veritat, ja que amb estudis s’han vist distintes capes. Peggy va ubicar el Mural a l’entrada de casa seva.

Al 1945 es va casar amb l’artista Lee Krasner, i cap al 47 incorpora la tècnica del dripping o del goteig, que consisteix en esquitxar pintura sobre la tela, que està estirada al terra, ja que es rebutja la pintura de cavallet. 

La forma de creació de l’expressionisme abstracte és totalment nova: no es planifiquen les obres, és impensable fer esbossos, i aquestes neixen i acaben de forma ràpida, sense que la raó i la racionalitat tinguin temps d’actuar. També cal recordar que Pollock, com molts altres artistes expressionistes, treballaven sovint sota els efectes de l’alcohol i/o al·lucinògens, ja que concebien el moment creatiu com un moment d’extasi. 

Harold Rosenberg al 1952 va anomenar aquest tipus de pintura action painting (pintura d’acció o gestual).

Cap al 47, Pollock va radicalitzar el seu estil i va deixar de posar títol als quadres. Comença a utilizar grans formats vertical i paletes i pinzells més prims. La paleta de color és més apagada, amb grisos, negres, ocres, blancs, i alguns punts de color. La seva pintura es va tornant més sintètica i introdueix pintures industrials, com pintura de cotxe o de paret. Pollock va morir al 1956 amb 44 anys, degut a un accident de tràfic que va patir sota els efectes de l’alcohol. 

Així dons, basant-me en les tècniques de Pollock d’action painting, us proposo una recepta molt creativa: bombons de xocolata de colors! Fer bombons és tot un repte, però amb el material necessari és molt senzill. Per jo, després d’haver fet moltes proves, allò essencial és un motlle de policarbonat (que dóna brillantor a la xocolata), un termòmetre de cuina, una espàtula per netejar el motlle, xocolata de bona qualitat i colorant liposoluble. El que jo he utilizat és de la marca Squires Kitchen, que ja ve la mescla feta de colorant i mantega de cacau. És important que el colorant sigui liposoluble, ja que s’ha de fondre amb la mantega, no serveix qualsevol colorant!

Pel farcit es poden utilitzar mil opcions: fruits secs sencers o en crema, fruita seca o liofilitzada, caramel, licor, ganache… Jo he utilitzat la ganache de xocolata i taronja que us vaig explicar aquí, i és el meu farciment favorit. Us deixo una videorecepta a continuació i la recepta escrita més avall.

Bombons de colors farcits

Eating Arts

Com fer bombons de xocolata de colors faricts a casa

Imprimir Receta Pin Recipe

Ingredientes

  

• 200 g de xocolata per a postres
• 20 g de mantega de cacau
• Colorant liposoluble (Jo utilitzo els de la marca SQUIRES KITCHEN perquè ja ve la mescla de colorant i mantega feta)

Possibles farciments

• Ganache de xocolata negra i taronja
• Ganache de xocolata blanca
• Fruits secs com avellanes
• Crema d'avellana i xocolata
• Gerds liofilitzats
• Toffee o caramel

Elaboración paso a paso

 

• El primer pas és fondre la mescla de mantega i colorant liposoluble al micro o al bany maria. Quan estigui fos, amb un pinzell decorem el motlle amb els colors i la forma que més ens agradi. Jo vaig imitar el dripping de Pollock, esquitxant amb el pinzell. És important que el motlle sigui de policarbonat, perquè així és molt més fàcil de desmotllar i obtenim una xocolata més brillant.
• Retiram l'excés de color de la part superior del motlle i el deixem al congelador perquè es refredi la mantega.
• Fonem al bany maria (o al micro) els 200 g de xocolata i la mantega de cacau, que aporta brillantor a la xocolata.
• Atemperem fins als 29º aprox, i ho figuem dins una màniga pastissera.
• Treiem el molde del congelador i anem omplint cada cavitat amb la xocolata. A continuació girem el motlle perquè caigui l'excés (jo ho faig sobre una safata per poder aprofitar la xocolata de nou). Amb una espàtula netejem l'excés del motlle.
• Portem el motlle al congelador, mentre preparem el farciment que més ens agradi. Jo en aquest cas els vaig farcir de ganache, però hi ha mil opcions.
• Quan la xocolata del motlle està dura, farcim sense arribar a la vora, ja que després els hem de segellar.
• Torem a temperar la xocolata que ens ha sobrat abans i la fiquem de nou dins una màniga, per segellar els bombons.
• Peguem uns cops al motlle perquè no quedin bimbolles dins la xocolata, i ho deixem refredar (jo ho deixo uns 20 min. més al congelador per acelerar el procés).
• Per desmotllar els bombons, hem de girar el motlle sobre una superfície llisa i neta, i peguem un cop sec amb el motlle sobre la superfície per a que es desfacin els bombons, que si estan perfectament atemperats surten sense problema, ja que al refredar-se la xocolata atemperada s'encongeix.
• Per guardar-los és millor fer-ho a fora de la gelera, a un lloc sec i sense llum solar, dins un tupper o pot de vidre ben tancat.

Per saber-ne més:

• Greenberg sobre Pollock, Part I, Youtube.
• Jackson Pollock, Red Composition, 1946, Christies.
• Jackson Pollock, The Guggenheim Museums and Foundation.
• Peggy Guggenheim, el escándalo de la modernidad. Francine Prose.