Petrus van Schendel (1806-1870) va ser un pintor de gènere flamenc d’estil romàntic, especialitzat sobretot amb escenes nocturnes, amb la presència de llums i espelmes. Aquest fet va donar-li el sobrenom de Monsieur Chandelle, és a dir, Senyor Espelma, ja que se’l considera un dels majors mestres de …
Juan de Juanes (1503-1579) és un dels pintors més importants del renaixement espanyol. Va néixer a València i va començar a treballar en el taller del seu pare, Juan Vicente Masip. Actualment encara hi ha discussions en l’autoria d’algunes obres de Juan de Juanes, que s’atribueixen al seu …
Miguel Parra Abril (1780-1846) va ser un pintor de l’escola espanyola, deixeble d’Espinós a l’Escuela de Flores. Es va formar en belles arts a l’Acadèmia de San Carlos, i també va treballar amb Vicente López, el seu cunyat, qui el va recomanar a Ferran VII perquè el nomenés pintor de cambra al 1815.
Per aquest motiu Parra va treballar tot tipus de gèneres, però sens dubte el que li va donar prestigi foren les composicions florals, amb un cert barroquisme molt refinat. Al 1818 va ingressar com acadèmic a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, i al 1821 va tornar a Valènica, on va néixer, per ser director de l’Acadèmia de San Carlos.
Natura morta amb nous, pipa i rellotge d’arena.Senalla de flors i vista del Palau Reial de València, 1844.
Plat de dolços és un oli sobre llenç de 1845. Hi apareixen tot tipus de dolços, com ara pastes, rosquilles, fruites confitades, pastes de fulls, torrons i massapans, entre d’altres. És interessant observar com Parra capta les textures dels aliments i dels embolcalls, així com del plat o la botella de vidre, en la que es reflecteixen els dolços.
Plat de dolços, Miguel Parra Abril, 1845.
Els dolços van ser importants dins les natures mortes, tant de Parra com dels seus deixebles, ja que eren un símbol de refinament i d’opulència. Els dolços eren, en aquell moment, quelcom que s’oferia a les visites, i com més vistosos i atractius millor.
D’aquesta forma, i basant-me en el tros de torró que hi ha fora del plat, la recepta d’avui és el dolç més típic d’aquestes festes, el torró d’ametlla casolà. A continuació pots trobar la videorecepta i la recepta escrita.
Torró d’ametlla
Torró fluix d'ametlla, el dolç més típic de Nadal.
El primer pas és torrar les ametlles pelades lleugerament al forn. Si les torrem massa agafaran un gust massa intens.
Deixem que es refredin i a continuació les triturem en un processador d'aliments potent.
Mesclem el sucre, la cancela i la llimona, i afegim l'ametlla picada.
Ho mesclem tot a mà i ho tornem a triturar a màxima potència fins que quedi una massa homogènia.
Afegim la mescla dins un motlle amb paper, que pot ser de fusta (ideal perquè es beurà l'oli), metall o fins i tot podem fer-lo amb mig brick de let Allò idoni és deixar-lo reposar unes tres setmanes, perquè el torró es va eixugant i traient l'oli. També convé anar canviant el paper quan estigui completament empapat.
Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682) va ser un pintor espanyol barroc, nasct a Sevilla, molt reconegut a la seva època. Les sedes obres més conegudes són les de temàtica religiosa, els retrats i les pintures de gènere. També destaquen les seves pintures d’infants, i va popularitzar …
Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610) va ser un pintor llombard del segle XVI. Ell, juntament amb Annibale Carracci, foren figures decisives en el desenvolupament del barroc. Caravaggio ha passat a la història com un dels pintors més extraordinaris de la història de l’art, però també …