Etiqueta: Segle XIX

Gauguin i la beguda d’hibiscus i mango (CAT)

Gauguin i la beguda d’hibiscus i mango (CAT)

Paul Gauguin (1848-1903) va ser un artista francès post-impressionista, una de les figures més influents de finals del segle XIX i un referent per les primeres avantguardes del segle XX. Les seves obres més conegudes formen part del seus viatges a Tahití i les Illes 

Antoine Vollon i la recepta de pasta més viral de Tik Tok (cat)

Antoine Vollon i la recepta de pasta més viral de Tik Tok (cat)

Ja us vaig parlar un cop d’Antoine Vollon (1833-1900), relacionant una de les seves obres, Mound of Butter (1875-85), amb la recepta de salsa holandesa (pots veure el post complet aquí). Fou un artista francès del segle XIX.  Tot i que avui en dia Vollon 

Dante Gabriel Rossetti, Proserpina i el suc de magrana (CAT)

Dante Gabriel Rossetti, Proserpina i el suc de magrana (CAT)

Dante Gabriel Rossetti (1828-1882) va ser un pintor i poeta anglès. Son pare, Gabriele Rossetti, fou un poeta i erudit italià, expert en Dante, que es va exiliar a Anglaterra. Gabriele va transmetre al seu fill aquest amor per Dante, i als 17 anys ja traduïa la seva obra. Es va criar entre poesia i literatura romàntica, i va aprendre dibuix a l’acadèmia Sass i l’Antique School of the Royal Academy. 

Va conèixer a Millais i Hunt, i els tres es van unir contra el materialisme victorià i els convencionalismes pictòrics, creant la “Germanor Prerafaelita”, degut a la senzillesa que troben a la obra anterior a Rafael. Aquesta germanor va durar poc, i la obra de Rossetti es va centrar en temes literaris extrets del romanç medieval. Tant l’edat mitjana com la religió foren les dues temàtiques principals de la germanor prerafaelita. El prerafaelites foren un grup en contra de la política capitalista i la societat victoriana. Demanaven una revolució moral, i també s’oposaven a la Royal Academy de Londres. Són considerats com el primer moviment d’avantguarda.

Rossetti té una forma de treballar molt clara, a partir de models que posaven. De fet, les seves obres són gairebé sempre models femenins, dones extretes del nou i antic testament. Apareixen sempre amb unes característiques molts semblants: dones molt blanques amb melenes caobes o pèl-roges que ofereixen una gran sensualitat.

Al 1850, Rossetti va conèixer a Elisabeth Siddall, que va posar pels seus quadres. Es van casar al 60, però dos anys després ella va morir, fruit d’una sobredosi de làudan. Rossetti, després d’unes fortes crítiques a la seva poesia, juntament amb la dependència a les drogues, va minvar la seva salut i va morir al 1882 a Kent.

Sir John Ruskin (1819-1900) va ser el pare espiritual i mentor del prerrafaelisme, mentre que la dona de William Morris, Jane Morris, va ser-ne la musa i principal model, a més de ser l’amant de Rossetti. De fet, la obra de Rossetti va influir en el moviment d’Art i Oficis de William Morris, als pintors simbolistes francesos, com Moreau, a més de ser considerat un dels precursors de l’Art Nouveau. 

Poserpina, Rossetti, 1874.

A l’obra Proserpina, de 1874, podem veure aquestes característiques pròpies de la seva obra de les que parlàvem anteriorment: una dona de pell porcellana i cabells caoba, amb una túnica satinada, que sosté una magrana oberta a les mans. La model fou Jane Morris. Proserpina és l’equivalent a Persèfone en la mitologia romana, esposa de Plutó, déu dels Inferns. El mite conta com Plutó va raptar a Proserpina per casar-se amb ella. Júpiter, son pare, va demanar a Plutó que allibrés la seva filla, però aquest, abans de fer-ho, li va entregar una magrana perquè en mengés, i així hagués de tornar sis mesos a l’any a l’infern amb ell, ja que la magrana és un símbol de fidelitat en el matrimoni. Així dons, Rossetti va representar a Proserpina com a deessa de l’Infern, just després d’haver consumit aquesta magrana. 

La obra està signada amb una filactèria escrita en italià, i a la part superior hi trobem un sonet, també en italià, del propi artista. D’aquesta obra en va fer vuit versions, i aquesta és la setena, que es conserva actualment a la Tate.

Com no podria ser d’altre forma, he relacionat aquesta obra amb un deliciós suc de magrana, ara que n’és temps, i ens aporta molts beneficis, ja que és rica en vitamina C, en propietats antioxidants, i ajuda a millorar el sistema immunitari. Us deixo la recepta a continuació. 

Suc de magrana i mandarina

Eating Arts
Un deliciós suc, ple de vitamines, amb fruites de temporada.
Tiempo de preparación 10 min
Plato Drinks
Cocina Healthy
Raciones 2 tassons

Ingredientes
  

  • 3 magranes
  • 2 mandarines

Elaboración paso a paso
 

  • El primer que hem de fer és tallar les magranes i treure'n els grans. Hi ha mil formes de fer-ho, però jo el primer que faig és llevar-ne la corona, fer-ne quatre talls i amb una cullera de fusta colpejo al darrere perquè els grans es desfacin i caiguin dins un bol.
  • Quan ja tenim els grans de les magranes els fiquem dins un processador d'aliments uns 30 segons o fins a treure tot el suc dels grans.
  • A continuació colem tot el suc amb un colador perquè no quedi cap pinyol.
  • Per altra banda, suquem les mandarines i ho mesclem amb el suc de la magrana.
  • I voilà! Súper ràpid i deliciós!!

Per saber-ne més:

Paul Cezanne II: La coca d’albercocs i cireres (CAT)

Paul Cezanne II: La coca d’albercocs i cireres (CAT)

Com us vaig comentar fa unes setmanes aquí, Paul Cézanne (1839-1906) fou un pintor francès del segle XIX. Durant la seva joventut va conèixer a Émile Zola estudiant al liceu d’Aix i, tot i que provenien de classes socials molt distintes, es van fer grans 

Paul Cezanne I: l’amanida estiuenca de melicotó (CAT)

Paul Cezanne I: l’amanida estiuenca de melicotó (CAT)

Paul Cezanne (1839-1906) va ser un pintor francès del segle XIX. Va estudiar a l’Institut d’Aix, on va conèixer a Émile Zola, i no va ser fins al 1860 quan Cezanne va decidir dedicar-se a la pintura. Tot i axiò son pare el va obligar