Autor: Eating Arts

Menú Andy Warhol (II): Pastís Banoffee (CAT)

Menú Andy Warhol (II): Pastís Banoffee (CAT)

“En el futur tothom serà famós durant quinze minuts. Tothom hauria de tenir dret a quinze minuts de glòria” – Andy Warhol.  El segon plat del menú inspirat en Andy Warhol és un pastís de plàtan, també conegut com banoffee, fent referència a la portada 

Menú Andy Warhol I: La sopa de tomate (ESP)

Menú Andy Warhol I: La sopa de tomate (ESP)

 “El Pop Art trata de las cosas que te gustan. Yo creo que todo tendría que gustarle a todo el mundo” – Andy Warhol. El término Pop Art proviene de la palabra “popular”, de la cotidianidad y del consumo de la sociedad de masas: televisión, 

Menú Andy Warhol I: La sopa de tomàquet (CAT)

Menú Andy Warhol I: La sopa de tomàquet (CAT)

El Pop Art tracta de les coses que t’agraden. Jo crec que tot hauria d’agradar a tothom” – Andy Warhol.  

Llaunes Campbell, Andy Warhol, 1962.

El terme Pop Art, prové de la paraula «popular», de la quotidianitat i del consum de la societat de masses: televisió, publicitat, còmics, etc. Així dons, els artistes pop van apropiar-se de tot aquest imaginari del consum capitalista de mitjans de segle. De fet, aquest moviment artístic va sorgir tant a Anglaterra, de la mà de Hamilton, com als Estats Units, on destaquen distints artistes com Rauschenberg, Jones, Lichtenstein o Warhol, entre molts d’altres. 

És innegable que Andy Warhol (1928-1987) fou una de les estrelles del segle XX. Warhol va començar com artista comercial, fet que va suposar que no es prengués seriosament la seva obra artística en un primer moment, degut a que es confonia amb el seu treball publicitari, i cap galeria novaiorquesa estava disposada a exposar les creacions de l’artista. 

Autoretrat, Andy Warhol, 1986.

Així dons, la seva primera exposició va ser a Los Angeles, al 1962, amb les famoses Llaunes de sopa Campbell. 32 llaunes seriades que conformaven una obra única. Van ser exposades una davora de l’altra, imitant unes estanteries de supermercat. Totes aparentment iguales, però cada una representava un dels distints sabors que la marca tenia al mercat, i és que Warhol consumia aquestes llaunes de sopa habitualment. De fet, les representacions de Warhol són sovint coses que ell consumia i que li agradaven: Campbell, Coca-Cola, bitllets de dòlar,…

Aquesta obra d’alguna forma podria definir el moviment Pop: la producció en massa (fugint de la obra d’art com a element exclusiu i únic) i la representació d’un producte de consum extremadament popular als Estats Units. 

Per tant, la primera recepta inspirada per la obra de Warhol és, com no podria ser d’altra forma, una senzilla sopa de tomàquet. 

Eating Arts

Sopa de Tomàquet

Una senzilla sopa de tomàquet inspirada en l'obra d'Andy Warhol.
Tiempo de preparación 5 minutos
Tiempo de cocción 45 minutos
Tiempo Total 50 minutos
Raciones: 4
Plato: Soup
Cocina: Healthy

Ingredientes
  

  • 1 ceba petita
  • 2 pastanagues
  • 2 alls picats
  • 75 g Pernil salat a daus
  • 1 l de brou de verdures
  • 3 tomàquets grossos 
  • Alfabeguera al gust
  • Farigola al gust
  • Llorer al gust
  • Nata al gust
  • Mozzarella

Method
 

  1. Primerament pelem i tallem la ceba, les pastanagues i els tomàquets. Piquem els dos alls. 
  2. Dins una paella amb un raig d’oli d’oliva saltegem el pernil a daus, i hi afegim la ceba, la pastanaga i els alls. 
  3. Quan estigui daurat, afegim els tomàquets pelats i a trossos, que esclafarem amb la cullera dins l’olla. 
  4. Hi afegim el brou, la farigola i una fulla de llorer (opcional), i ho deixem durant mitja hora.
  5. Passada la mitja hora triturem tota la mescla ( o la passem pel passa-purés). Podem afegir-hi un raig de nata, al gust per fer la sopa més cremosa.
  6. Per servir, afegim uns talls de mozzarella fresca, que es fondran sobre la sopa calenta. Jo també vaig afegir-hi unes fulles d’alfabeguera seca. 
Los frescos pompeyanos y los higos con queso (ESP)

Los frescos pompeyanos y los higos con queso (ESP)

Los higos han sido a lo largo de toda la historia un alimento muy preciado, pero cabe destacar su consumo en la antigua Roma, donde las higueras eran consideradas un árbol sagrado.  Eso es debido a que la leyenda de Rómulo y Remo explica que 

Els frescs pompeians i les figues amb formatge (CAT)

Els frescs pompeians i les figues amb formatge (CAT)

Les figues han estat reconegudes com un aliment molt preuat al llarg de tota la història, però cal destacar el seu consum a l’antiga Roma, on les figueres eren considerades un arbre sagrat.  Això és degut a que la llegenda de Ròmul i Rem explica com