Damien Hirst, spot paintings i els macarons de colors (CAT)

Damien Hirst, spot paintings i els macarons de colors (CAT)

Damien Hirst (1965) és l’artista viu amb l’obra millor pagada. Conegut per pertànyer al grup Young British Artists (YBA), juntament amb altres artistes com Tracey Emin o Sarah Lucas, de la que vam parlar fa uns mesos aquí. Va estudiar Art i Disseny a la Universitat de Leeds i Belles Arts a la Universitat de Londres, tot i que se’l coneix com l’enfant terrible de l’art contemporani, per la seva excentricitat, ambició i els seus escàndols. 

Segurament algunes de les obres més conegudes de Hirst són els animals conservats en formol, que formen part de la seva sèrie “Història Natural”. La instal·lació més famosa sens dubte és el tauró tigre, titulat La impossibilitat física de la mort en la ment d’algú viu. L’obra va costar 50.000 lliures, però es va vendre per 8 millions de dòlars, i va ser finançada per Charles Saatchi, qui és considerat el promotor tant de Hirst com del grup YBA. 

De fet, la mort és el leitmotiv de l’obra de Hirst. L’obra més ben pagada d’un artista viu va ser “For the love of God” (per l’amor de Déu), 2007, un crani humà fet de platí i recobert per més de 8.00 diamants, tot i que les dents són humanes. 

Les instal·lacions de Hirts han sigut sempre molt polèmiques per la seva utilització d’animals morts, que es conta amb milers i milers d’exemplars. Aquí us deixo un article del 2017 que en fa el recompte.

Una altra de les seves sèries més famoses són les Spot Paintings, llenços amb punts de colors. Entre 1986 i 2011 Damien (o millor dit el seu equip) va realitzar més de 1.000 spot paintings. Són obres molt mecàniques, algunes de només quatre punts, però algunes amb milers i milers d’ells. De fet, es planteja fer-ne una amb un milió de punts. De fet, cap color dels punts està repetit, segons explica l’artista.

Així doncs, basant-me en els spot paintings de Hirst, la recepta d’aquesta setmana són uns macarons de colors! Segurament aquesta és la recepta que més m’ha costat aconseguir, ja que l’he intentat fer més de deu vegades sense que em quedés bé. És per això que me’n he adonat d’alguns dels errors i com solucionar-los, així que a continuació et deixo una llista de consells per aconseguir uns macarons decents:

  • Utilitza sucre en pols comprat. El que es fa a casa no és suficientment fi.
  • Utilitza blancs d’ou d’ous sencers. Les botelles de blancs d’ous que venen al supermercat no són una bona opció.
  • Tamisar l’ametlla també és molt important, i sovint pots necessitar picar-la de nou per fer-la més fina. Les que millor m’han anat és l’ametlla mallorquina d’Especialitats Gelabert i també la de Vahiné
  • És important una bona batedora per pujar els ous (A mi la Kitchen Aid és la que millor m’ha funcionat, ja que els blancs van quedar molt més compactes que amb altres màquines).
  • El colorant ha de ser en pasta o gel, si és massa líquid pots arruinar la massa.
  • A l’hora de mesclar els blancs amb l’ametlla i el sucre és important fer-ho amb moviments envolvents, fins que la massa quedi uniforme i faci una cinta sobre ella mateixa quan la deixem caure al bol, això vol dir que no ha de ser massa líquida però tampoc massa compacta.
  • A l’hora de crear els macarons, és important que la màniga pastissera estigui ben recta sobre la safata, per no introduïr aire a la mescla. 
  • Pots fer-te una plantilla perquè tots els macarons tenguin la mateixa forma i mida. 
  • És important pegar uns cops a la safata una vegada fets, i abans de que s’eixuguin per treure l’aire. De fet, amb un escuradents podem rompre alguna bimbolla que s’ha quedat a la superfície.
  • Abans de coure s’han de deixar eixugar per tal de que es crei una capa fina per sobre, el que es coneix com croûtage, per tal de que es formi el “peu” del macaron al forn. Aquest procés depèn molt del clima i la humitat. A mi a vegades han estat més de dues hores, però si vius a un clima sec pot ser amb 30 minuts sigui suficient. La qüestió és que no s’aferri el dit quan toquem la superfície del macaron. 
  • Com a darrer consell, el forn és la part més difícil de controlar: la temperatura òptima i el temps és molt relatiu depenent del forn, així que t’anim a provar distints temps i temperatures, sempre pensant que val més una temperatura baixa perquè sinó es poden cremar una mica i el color pot canviar. 
  • Per emplenar-los hem d’esperar que estiguin freds, i es poden conservar uns quants dies a la gelera. Pots farcir-los de confitura o ganache, com aquesta que vaig fer aquí

La recepta que jo he seguit és la de Objetivo Cupcake de Alma Obregón, una recepta que vaig provar quan ella va publicar-la per primer cop, allà per el 2013, i que em va sortir a la primera (la sort del principiant, suposo). A continuació us deixo la videorecepta i la recepta escrita.  

Macarons

Eating Arts
Tal vegada la recepta més difícil que he preparat mai. Segurament he intentat fer-la més de 12 vegades, però a la fi m'han sortit, tot i que es poden millorar. És una recepta sense gluten, apta per celíacs!
Tiempo de preparación 2 h
Tiempo de cocción 15 min
Tiempo total 2 h 15 min
Plato Dessert
Cocina French

Ingredientes
  

  • 50 g de farina d'ametlla
  • 100 g de sucre glass
  • 60 g de blancs d'ou
  • 20 g de sucre blanc
  • Colorant en pasta del color que més t'agradi

Elaboración paso a paso
 

  • El primer pas és tamizar la farina d'ametlla. Ha de quedar molt fina. Fins i tot pots triturar-la més amb un processador d'aliments abans de tamizar-la.
  • El següent pas és tamizar el sucre glas, i a continuació mesclar-lo amb la farina d'ametlla.
  • Per altra banda muntem les clares. Un cop pujades afegim els 20 g de sucre blanc, i a continuació el colorant fins que el color sigui homogeni.
  • Anem incorporant la farina i el sucre dins el merengue en parts i movements envolvents. Continuem mesclant amb suavitat per no llevar massa aire a la mescla, fins que tengui una consistència cremosa, però no massa líquida.
  • Fiquem la mescla dins una màniga pastissera amb una boquilla rodona, i sobre una safata de forn amb paper anem fent petits cercles (et pots ajudar d'una plantilla casolana perquè quedin tots més o manco iguals).
  • A continuació colpegem la safata de forn perquè surtin les bimbolles d'aire de dins, i amb un escuradents les esplotam.
  • Deixem reposar els macarons, per tal d'aconseguir una fina capa eixuta (s'anomena croûtage), i és el que formarà el peu.
  • Quan no s'aferri als dits, ho portem al forn, que ha d'estar calent a 160º, durant uns 12-15 minuts. Depèn molt del forn, així que si és el primer cop que fas macarons, et recomano enfornar-los en petites quantitate fins a trobar el temps i la temperatura ideal. Saber que estan fets quan es desferrin del paper sense deixar cap residu.
  • Un cop estan fora del forn hem de deixar que es refredin sobre el paper. Quan estan freds podem farcir-los amb ganache o confitura. I volià!

Per saber-ne més:



Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Recipe Rating