Al llarg de la història de l’art trobem incontables anunciacions, tot i que una de les més famoses i la primera que se’m ve al cap és la de Fra Angelico, de Ca. 1425, que es troba al Museu del Prado. L’anunciació és el moment …
Sant Antoni a Mallorca és, sens dubte, la festivitat més celebrada, així com a la resta de territoris de parla catalana. Això es deu a que aquest Sant, des de l’inici del cristianisme, s’ha relacionat amb la protecció del ramat i dels animals i, per …
Com us vaig comentar fa unes setmanes aquí, Paul Cézanne (1839-1906) fou un pintor francès del segle XIX. Durant la seva joventut va conèixer a Émile Zola estudiant al liceu d’Aix i, tot i que provenien de classes socials molt distintes, es van fer grans amics. Tant és així que al 1869 Cézanne va retratar a Zola i al seu alumne, també escriptor, Paul Alexis en una de les seves obres.
Al 1886, Zola va escriure L’Oeuvre, la història d’un pintor fora èxit. Cézanne va sentir-se identificat i va rompre tota relació amb Zola, tot i que aquest l’havia ajudat econòmicament uns quants cops. Aquesta peculiar amistat va inspirar el film Cézanne et moi (2016) dirigida per Danièle Thompson.
Personalment considero molt interessant la figura de Cezanne com a punt intermig entre el segle XIX i el segle XX, entre Monet i Picasso, ja que Cezanne segueix experimentant amb les taques de color tal i com feien els impressionistes (però per captar els colors i la pinzellada curta, no li interessava la captació de la llum), però a l’hora cerca una nova forma de representar l’espai, essent el punt de partida pels pre-cubistes.
L’obra natura morta amb cireres i préssecs (1885-1887) és un oli sobre llenç que actualment es troba a Los Angeles County Museum of Art (LACMA). Aquesta obra és anterior al plat de préssecs, i és interessant veure l’evolució que va tenir Cezanne pel que fa a la perspectiva, tot i que en aquesta natura morta ja podem començar a veure com no s’hi fixa gaire amb el tema perspectiva, per exemple si comparem els dos plats, que es troben més o maco a la mateixa altura, però que estan representats des de dos angles distints, o les línies de la taula, que semblen corvar-se sota els draps.
Al veure aquesta obra per primer cop em va venir al cap la coca d’albercocs i cireres que fa ma mare durant el mesos de juny i juliol, quan és temps d’aquestes fruites. Així dons, a continuació us deixo la recepta, que és per llepar-se’n els dits!
Una de les tradicions nadalenques més arrelades i antigues de l’illa de Mallorca se’ns dubte és anar a Matines i escoltar el cant de la Sibil·la la nit de Nadal. Aquesta representació litúrgica, que durant l’edat mitjana s’estenia gairebé per tot Europa, amb la reforma …
Com ja vam explicar la setmana passada, Edward Weston va ser fundador del grup F/64, al 1932. Format per un total de set fotògrafs, entre els quals destaquen Imogen Cunningham o Ansel Adams, amb la seva teoria del sistema de zones. El nom del grup …