James Rosenquist, F-111 i la salsa napolitana (CAT)
Ja vam parlar fa unes setmanes de qui va ser James Rosenquist (1933-1917) i de la seva obra White Bread, però avui analitzarem la seva obra més reconeguda: F-111, realitzada entre 1964 i 1965. Va ser dissenyada per ser exhibida a la galeria Leo Castelli de Nova York i cobrir les quatre parets de la galeria. Rosenquist va inspirar-se en el caçabombarder F-111 construït per la Guerra del Vietnam, i que va costar 75 milions de dòlars.
L’obra està composta per 23 panells, que units formen una única obra de 25 metres. Al llarg d’aquests panells s’intercalen imatges del bombarder juntament amb altres imatges que semblen ser extretes d’una tanca publicitària, i que es mesclen amb més elements bèl·lics, com si es tractés d’un collage.
Analitzant l’obra d’esquerra a dreta veim la coa de l’avió d’un color vermell molt saturat i a sobre un estampat de flors blaves, que fan el color de la bandera dels Estats Units. Un pastís xapat per la meitat i foradat, amb tot de banderes de colors que anuncien els additius que porta aquest pastís. A sobre un pneumàtic Firestone que segons Rosenquist semblava una corona i que fa referència a la industria militar i industrial, i és que empreses com General Motors durant la Guerra del Vietnam va guanyar més de 450 milions de dòlars. A continuació el cos del bombarder, i sota les seves comportes obertes tres bombetes de colors, molt fràgils, ja que una d’elles està rompuda quasi com si es tractés d’un ou. La nena somrient sota l’assecador de cabells en forma de bomba és tal vegada una de les imatges més reconegudes de l’obra. Una crua metàfora de totes les famílies de classe mitjana que es van enriquir fabricant el bombarder i les armes que es van utilitzar durant la guerra. Prop del morro de l’avió veiem un parasol obert amb l’explosió d’una bomba atòmica just al darrere, i és que els tests de bombes atòmiques s’anunciaven com a reclam turístic en alguns resorts de Utah. Relacionat amb aquest panell, el següent és la imatge d’un submarinista i l’aire que deixa anar quan es submergeix sota de l’aigua, que recorda la forma de la bomba atòmica. Per acabar, un fons d’espaguetis, on sembla que el bombarder ha d’endinsar-s’hi. Cal destacar també l’interès que va tenir sempre Rosenquist pels avions, de fet son pare va ser pilot i el seu somni de petit era ser-ho de gran.
Fent ús del llenguatge publicitari que tant dominava l’artista, va utilitzar la seva obra com a resposta a la cobertura mediàtica que s’estava fent de la Guerra del Vietnam a principi dels anys 60, en un moment en el que també començaven a aparèixer manifestacions i protestes universitàries en contra de la guerra.
Els espaguetis són un element que es va repetint dins la trajectòria artística de Rosenquist, i és que els trobem en distintes obres. Així dons, podriem dir que els espaguetis són per Rosenquist el que la sopa Campbell és per Warhol: un element de consum popular en l’època del que s’han apropiat per convertir-lo en una obra d’art.
Relacionada amb aquesta obra (i amb la fixació de Rosenquist pels espaguetis) la recepta d’aquesta setmana és la salsa napolitana, una salsa de tomàquet molt senzilla i gustosa, la que més m’agrada per acompanyar una bona pasta casolana.
Salsa Napolitana
Ingredientes
- 250 g de salsa de tomàquet natural (o tomàquet pera)
- 1 ceba mitjana
- 2 alls
- 1 culleradeta de sucre
- 1 culleradeta de sal
- 1 cullarada d'oli d'oliva
- Pebre bo (al gust)
- 6-7 fulles d'alfabeguera
Elaboración paso a paso
- Primerament piquem els dos alls i la ceba, i ho sofregim durant 5 minuts amb un bon raig d'oli.
- Afegim la salsa de tomàquet o bé el tomàquet tipus pera pelat i tallat, amb un polsí de sal i la culleradeta de sucre per tal de corregir l'acidesa. També hi afegim pebre bo al gust i 4 o 5 fulles d'alfabeguera, per tal d'aromatitzar la salsa.
- Ho deixem coure a foc lent durant 25-30 minuts.
- Ho retirem del foc i a continuació triturem la salsa perquè quedi fina i sense grums. Ja està llesta per servir. A mi personalment m'agrada afegir a sobre del plat un parell de fulles senceres d'alfabeguera per trobar-les dins el plat, i també hi podem afegir formatge parmesà ratllat.
